cinc, quatre, tres, dos, un…
estic esperant una trucada, una comunicació, un senyal de fum per poder dir bona nit i fins demà, amagar-me sota els llençols i intentar oblidar que hem entrat al setembre.
però no arriba, no em sent, no m’escolta, i m’arrepenjo a la cadira i adopto la posició més còmoda que trobo per continuar esperant.
el problema és que el temps no ho entén, i ell segueix corrent davant meu com si fugís de mi, com si no volgués donar comptes de res, com si sabés que el vull atrapar per escanyar-lo amb totes les meves forces.
i segueix corrent… i segueixo asseguda.
Comments (11)
Si et puc ser d’ajuda… de vegades me’n surto imitant veus.
Ho havies d’haver sabut de sempre: els temps no s’atura! Ja veus que ràpid que ha passat l’estiu i torna el curro. Ara totes les pàgines s’omplen de queixes…
quin cercle… el temps em persegueix a mi i tu vols perseguir el temps. L’escanyem entre les dues?
vinga, aixeca’t! ;)
En aquests casos el millor és dormir.
Quan ens adormim el temps s’afanya
Aaaaaix… això d’ esperar trucades és pitjor que una tortura xinesa… Vinga, que ja queda menys per al pròxim agost!!!! xD
però xiqueta… ha arribat el setembre i d’aqui no res tot serà igual, no era això el que cercaves impacient? un final d’estiu, no? aiiix que no m’entero de res últimament
Passa poc a poc, el temps, quan s’espera… Un altre dia vés a dormir, dona. T’ho dic per experiència. L’endemà, el sol és diferent. Més clar. Abraçades.
des de que has escrit al post fins el dia d’avui,
ja ha passat un temps, un temps que ens agobiem
intentant aprofitar-lo al màxim sabent
que hi ha dies que s’haurien d’oblidar,
i és així, no passar res, …
però fixa’t ja som divendres i el cap de setmana és aprop :)
El temps passa i sí, molts cops ens aferrem a que no passi, però d’altres necessitem que passi. El temps s’acaba, però torna a començar… com una font inesgotable… A mi m’agrada que comenci el setembre i que s’apropi la tardor…
Ànims
Nesa
Jo de tu el que faria seria fer la trucada tu, i no esperar a que te la faci ell. D’aquesta manera sabràs si t’estima o no…
jejeje… entenc perfectament la necessitat de tenir obligacions i no trobar-les… estic en aquesta situació, però confio en trobar-les. Ánims