caic i em recullo per les solapes m’estiro amb els peus penjant del llit m’escolto i les paraules semblen insults dormo entre somnis de dues dimensions … esperant el millor moment per tornar-ho a intentar. Tweet
-
Home > sentint
caic i em recullo per les solapes m’estiro amb els peus penjant del llit m’escolto i les paraules semblen insults dormo entre somnis de dues dimensions … esperant el millor moment per tornar-ho a intentar. Tweet
hi ha dies en els que no cal que sigui nadal per rebre regals, ni cal imaginar-se aquell somriure d’infant ple d’il·lusió, ni de reviure els nervis mentre es van obrint els diferents paquets embolicats amb papers de colors, ni per viure aquells dies com si fossin els únics de l’any que realment valen la […]
a vegades el nom no fa la cosa; altres vegades la recrea d’una manera quasi perfecta. ara ens preguntem en quina banda l’haurem deixat nosaltres, però la resposta ens faria ser massa conscients del que hem provocat amb les nostres paraules… tot i que en el fons desitgem ser-ho… i realment sabem què hem fet. […]
hi ha gent que intenta passar els fulls de la seva història massa ràpid per tal que es puguin arribar a desunir entre ells i perdre’ls per sempre. Hi ha gent que prefereix oblidar tot el que li suposa dolorós per viure més còmodament. Hi ha gent que es proposa construir un guió prou adequat […]
asseguda al costat de la finestra avui és un dels pocs dies en que noto com l’aire fresc es passeja per l’habitació lliurement. I feia falta. Sento com la cortina s’enlaira i la persiana trontolla, i penso en el jersei que agafaré al sortir de casa. I potser el paraigua. Sento l’ocell dels veïns, que […]
els últims dies he estat fora, passejant per carrers empedrats, gaudint de la frescor del riu, contemplant multitud d’esglèsies i castells, caminant per grans extensions de jardins i parcs, perdent-me per pobles i ciutats, descobrint cultures i sensacions i olorant-ne l’essència düsseldorf xanten bonn köln i el que ens hem endut i el que ens […]
m’agradaria seure a aquella taula del racó, penjar-hi la jaqueta blava que m’arriba als genolls i la bufanda amb ratlles de colors i esperar que el cambrer arribi amb el cafè demanat a la barra. Seuríem un davant de l’altre i t’ensenyaria a obrir els sobres de sucre allargassats, encara que sempre els facis malbé […]
el telèfon ha tornat a sonar i a l’altra banda només s’hi podia sentir silenci. I una lleugera respiració. He mantingut l’auricular a l’orella dreta uns quants minuts, mentre escoltava la respiració compassada del meu interlocutor anònim, fins que ha decidit tallar la comunicació. No li calia respirar més, ja ho havia dit tot, encara […]
al terra de l’habitació hi ha dibuixades línies amb cinta aïllant negre per veure com hi quedarien uns mobles nous fets a mida, una mena de versió gegant del tetris sense vides extres. Però avui, mentre les desenganxava i les tornava a unir frenèticament, dibuixant cada vegada panorames més extravagants per dormir i treballar al […]
porto dies en l’absència, i qui sap si mai arribaré del tot però m’he adonat, quasi sense voler-ho, que fa massa temps que no hi acabo de ser del tot. I mentrestant, una multitud s’acomiada de les ones. No els puc fer tornar, tot i que ho voldria, perquè tampoc em puc obligar a tornar […]