caic
i em recullo per les solapes
m’estiro
amb els peus penjant del llit
m’escolto
i les paraules semblen insults
dormo
entre somnis de dues dimensions
… esperant el millor moment per tornar-ho a intentar.
caic
i em recullo per les solapes
m’estiro
amb els peus penjant del llit
m’escolto
i les paraules semblen insults
dormo
entre somnis de dues dimensions
… esperant el millor moment per tornar-ho a intentar.
Comments (8)
1. He aconseguit que les lletres del meu blog tornin a ser negres i deixin aquell color fucsia (nom que sempre he odiat) horrible. Moltes gràcies per l’ajuda prestada.
2. Sobre sensacionalismes. No sé, només puc dir que m’agrada.
3. Sobre opinions. Va dir Deleuze: Los intelectuales parten de un lugar en donde hablan para ir a otro sitio donde continuan hablando.
Jejeje.
Intentes algo? Quan ho tornis a intentar, Aina, recorda aquestes grans cites:
-No pienses que puedes hacerlo, sabes que puedes hacerlo». Mopheus
-No lo intentes, hazlo, o no lo hagas, pero no lo intentes». Yoda
-Lo consiguieron porque nadie les dijo que era imposible». Dita popular
Per cert, cada dia escrius millor Aina. És nota que no intentes escriure bé, sinó que senzillament escrius bé. ;)
No tinc res més a dir que el ja ha dit en Dan…
doncs agafa forces i escull el millor moment!
mai m’havia plantejat la dimensió dels somnis…sí el color, però mai la profunditat.
somnis de dues dimensions? i que se n’ha fet de la tercera???
espere que tingues molts moments millors, molts somnis dimensionats, moltes sensacions… :)
Això, torna-ho ha intentar, no et facis enrere.
Petons!