asseguda al costat de la finestra avui és un dels pocs dies en que noto com l’aire fresc es passeja per l’habitació lliurement. I feia falta. Sento com la cortina s’enlaira i la persiana trontolla, i penso en el jersei que agafaré al sortir de casa. I potser el paraigua. Sento l’ocell dels veïns, que deuen haver tornat de vacances, encara que ell continua habitant la mateixa gàbia. Pobre. I penso que potser deu parlar amb algú, o amb mi, i que m’avisa que també em recordi de deixar sempre una porta oberta, per si de cas…
… encara que plogui.
-
Filed Under
Comments (4)
mmm… l’airet anterior a la pluja…
Doncs ja saps, deixa una porta oberta, per si de cas…
… encara que plogui. ;)
Aire fresc i no dels aires condicionats… mmm…
jo trobe a faltar la calor… :( encara que em sembla que dec ser l’única persona del món.
Una porteta oberta, ocellet savi.
…per a que puguis ensumar l’olor de la terra banyada…