quan em poso aquesta samarreta els porus de la pell ho saben i reaccionen d’una manera peculiar: saben que és especial. Ho és per qui me la va fer i va tenir el detall de regalar-me-la, ho és per allò que significa, ho és pels dies en que me la vaig endur a casa, ho […]
últimament sembla que els diumenges a la tarda, o els seus vespres, s’hagin convertit en el moment idoni per seure en un d’aquells bancs de la plaça. Des d’allà podem saludar els qui passegen, xafardejar com s’entrellacen algunes mans i pensar qui serà el pròxim nen a caure del seu patinet. Però el millor ho […]
dins meu, la raó i els sentiments viatgen per carreteres paral·leles. Es miren de reüll, competeixen per arribar abans, es donen empentes amb els colzes i s’envien missatges codificats fent-se mútuament la traveta i jo m’ho miro des de la distància, esperant veure el resultat de l’enèsima cursa per saber quin paper em tocarà jugar […]
ahir descobria que, mentre alguns començaran les classes, jo, que també hauria de fer-ho, m’enlairaré per passar uns dies en una capital plena de monuments romans no hi ha millor manera de començar el curs el meu últim curs (espero) Tweet
fa dies que tinc un vel cobrint-me tota, sense deixar passar les mirades humanes ni la llum del sol, que em resguarda de les llengües viperines i de les que no ho són, que no deixa que m’arribi res que sigui alguna cosa, aïllant-me en mi mateixa cada vegada més però no sóc jo qui […]
mentre els nens tornaven a l’escola i es convertien en la gran notícia a totes les pantalles de televisió, jo seguia dormint entre llençols blaus i tempestes de setembre. Però jo també he acabat retornant a l’escola, amb llibres de tercer sense folrar i una motxilla vermella estampada amb dibuixos animats, amagada entre les rengleres […]
ahir vaig començar la tarda amb una bona notícia que em va fer esbossar un somriure, però allò més interessant és que no el vaig perdre ni durant el vespre, ni durant la nit, ni durant la matinada… i tot gràcies a: les converses sinceres al primer banc del passeig els somriures d’una persona especial […]
després d’això només tinc ganes de somriure: :) una gran i càlida abraçada, amic aladern Tweet
voldria amagar-me entre les notes d’una cançó i que el seu so em bressolés fins que tanqués els ulls i deixar d’existir per un moment. començar una nova vida entre les línies d’un pentagrama, entre corxeres i rodones, i seguir fins a trobar un silenci. voldria descansar entre melodies absorbents i trobar respostes en les […]
la mare posava aquelles tires de silicona blanca amb una mena de pistola vermella. L’escampava per les juntures de les rajoles de la banyera i també pels seus contorns. Quan li preguntaves què feia et responia que estava impedint que l’aigua sortís a fora i mullés el terra i la paret, i et quedaves satisfet. […]
