el telèfon ha tornat a sonar i a l’altra banda només s’hi podia sentir silenci. I una lleugera respiració. He mantingut l’auricular a l’orella dreta uns quants minuts, mentre escoltava la respiració compassada del meu interlocutor anònim, fins que ha decidit tallar la comunicació. No li calia respirar més, ja ho havia dit tot, encara que jo no hagi entès res.
-
Filed Under
Comments (6)
Ja passa a vegades que no et diuen res… però per això està la imaginació, per entendre el que a hom li dóna la gana.
Aquestes trucades son el tipic reflex d’algu que et te certa mania (si es repeteixen) o bé algu que s’avorreix molt. Si et molesten, ho pots denunciar, encara que no coneguis el numero ni res ;-)
potser era algú que et volia felicitar abans d’hora en un curiós llenguatge, qui sap… molts d’anys, per ahir clar, que ara jo ja faig tard ;)
potser només era algú que se sentia sol o sola i volia sentir-se connectat durant uns minuts, saber que hi havia algú pendent d’ell/ella a l’altre banda del fil telefònic. Ara bé, si es repeteix, com diu doommaster, es pot denunciar.
no es va establir la comunicació…però sembla que si certa complicitat, malgrat tot, no?
No se si pensar, però, que era un telèfon de cel·luloide el que et va trucar.
a mi, quan m’ha passat, sempre ho he interpretat com que no va be el telèfon! i clar, després em pregunto qui era i que volia dir-me…