fa massa dies que no paro de veure mans que em diuen adéu i se’n van qui sap si per tornar. fa massa dies que jo no hi sóc tota quan em paro en aquesta mitjanit, i sembla com si el record del que va ser em fes més mal que no pas bé. fa […]
al despertar-me, entre el silenci d’un matí sense feina i l’olor de pintura de les parets, he pensat que ja era hora de posar-ho en ordre un pas un altre un gir a l’esquerra una mirada enrera un pas més però, com sempre, l’únic que he anat acumulant en el camí ha estat més caos. […]
vaig pensar en un lila i vaig arribar fins al taronja, passant pel verd i el groc, però al final em vaig topar amb un blau. no, no va ser arriscat, però últimament els riscos me’ls reservo per quan siguin estrictament necessaris… que ells ja saben massa bé el camí… Tweet
llegia entre línies allò que no em volies dir quan ho amagaves entre les parpelles però ja saps que jo hi veig més enllà endevinant-te el pensament … deixa de pensar-hi; ja fa dies que ho sé. Tweet
mentre perdia de vista l’avió que anava de camí a honolulu, destí que vaig endevinar perquè portava palmeres pintades a les ales, vaig deixar caure la vista sobre els arbres que perfilaven el carrer. Va ser llavors quan vaig retrocedir en el temps en què les fulles dels arbres eren bitllets de mil pessetes i […]
pijames de dues peces de tons blau cel vesteixen cors de totes les edats que han decidit rebel·lar-se a la quarta planta … i sí, els fan bategar. Tweet
algú en diu llum al final del túnel, d’altres parlen d’esperances complertes i, fins i tot, hi ha qui sempre ho acusa al destí sigui com sigui, tots veiem el mateix i encara no ens ho creiem. Tweet
la meva batalla amb la pila d’apunts està arribant al seu final, però ja no em preocupa. ara les parets de casa s’han convertit en les d’un hospital, on les hores passen lentes i els dies pesen més, donant-li les forces que li falten i desitjant que les utilitzi … ho faràs, oi? tots t’estem […]
dissabte diumenge dos dies de cap de setmana dos dies a la cua de la setmana dissabte diumenge quaranta-vuit hores: vint-i-quatre amb llum de dia i vint-i-quatre amb llum de nit dissabte diumenge el sol continua picant a la balconada, els ocells refilant dalt dels arbres i jo que m’ho miro i escolto des de […]
