com es fa per recordar què és el que volies fer amb la teva vida abans que s’acabés? ho he intentat mirant fotos i revisant llibretes, preguntant a la família i als amics, rebuscant entre els espirals de la memòria. I res. Com podré descobrir el meu camí si no recordo quin vaig escollir? Tweet
hi ha massa vegades que el telèfon sona sense que ningú l’agafi, o que el timbre de la porta no l’escolti ningú, o que tothom es faci el sord sense importar-li si realment només s’escolta per les orelles. Quin fàstic. Per això he decidit perdre, avui, un dels meus cinc sentits… però encara no he […]
he passat bona part del matí esperant que els mobles paressin de donar voltes per l’habitació i tornessin al seu lloc, però l’únic que he aconseguit és caure rodona al terra i no recordar com he arribat a estirar-me dalt d’una llitera. M’agradaria poder explicar la sensació que tinc cada vegada que començo a marejar-me, […]
està bé tenir nits sense raó, també, no? només sentiment … hauria de ser possible Tweet
– … – ho has d’entendre – … – sempre m’has fet costat – … – per què em qüestiones, ara? – … – no pots deixar-me sola! i s’allunyà del seu reflex mentre li donava l’esquena, impotent de no sentir res i d’entendre-ho tot, però, sobretot, de no poder fer-hi res. Tweet
amb vint minuts he pogut mig resoldre els encreuats del diari: només m’han faltat dues a i una d. feia temps que no m’obligava a buscar paraules i a comptar-ne les lletres, però encara recordava com fer-ho. El problema, ja saps, és tenir-les a punt per quan calguin i saber-les utilitzar en el punt just… […]
i sempre la mateixa història, i sempre la mateixa explicació, i sempre les mateixes preguntes, i sempre acabem amb la ment cansada i la vida per viure-la, i sempre amb les mateixes intencions, i sempre preguntant-nos si seran les correctes, i sempre acabem per tirar-les per la borda quan veiem que no estan de part […]
com capses tancades que cada vegada costen més d’obrir, quan ja no recordes ni què hi havies guardat ni el perquè -de la meva tampoc en recordo el color: està folrada amb paper de diari- passo per alt les altres que s’amunteguen al voltant, i em concentro. saps que després de dos vodkes amb taronja […]
vaig desaparèixer i no em vaig trobar a faltar. prova superada, doncs. ara, però, no sé quin ha de ser el següent pas, ni sé quin és el que realment vull … entre el play i l’stop hi ha d’haver el pause, no? Tweet
el dia que vaig disparar una arma apuntava al cap, però la bala va acabar incrustada a l’espatlla. era una nou mil·límetres i jo mateixa la vaig carregar: bales petites i brillants, una darrera de l’altra mentre sostenia la pistola entre les mans recordo que vaig pensar, només un segon, però no recordo en què […]
