Divendres, agost 24th, 2007
vam arribar amb la pluja i ja no ens va abandonar en tot el viatge. Després vam saber que era època de pluges i, sí, de tifons. Fa poc n’havíem esquivat un, però es veu que s’ho va repensar i va girar darrera nostre seguint-nos les passes. Força vuit, ens deien. I flipàvem amb les […]
Dimarts, agost 21st, 2007
a les deu del matí el sol escalfa com ho fa a casa nostra al pic del migdia. Suposem que és el preu que han de pagar per veure sortir el sol a les cinc del matí. Ens vénen ganes de seguir la moda i pensem en comprar-nos un paraigua que ens tapi dels rajos […]
Dissabte, agost 18th, 2007
una calor asfixiant i un sol esmorteït ens donen la benvinguda. De fet, el pobre astre va estar tots els dies següents batallant amb els núvols, la boira i la pol·lució de la ciutat per poder fer-se notar. Va fracassar estrepitosament. com nosaltres, intentant creuar una carretera de sis carrils, quatre pels automòbils i […]
unes trenta-cinc hores d’avió, una maleta, dos països, tres ciutats, tres canvis de moneda, molta calor, bastanta pluja i l’amenaça d’un tifó que va passar de llarg, més de sis-centes fotos i videos… i un munt de vivències que retornen dins nostre. han passat deu dies, però sembla que hagi estat un […]
Dimarts, juliol 31st, 2007
l’organisme, a vegades, no és gens intel·ligent: a hores d’ara hauria d’estar fent salts d’alegria i no pas cargolant-se al voltant del nus que té a l’estómac. no li fan por les distàncies, ni l’avió, ni el menjar, ni el temps, ni l’idioma; li fa por tot alhora i es pren pastilles de valeriana mentre […]
Dissabte, juliol 28th, 2007
ahir vaig estar desperta vint-i-dues hores, avui només n’he dormit cinc. a quin dia estem? recordo que vaig sopar pizza, i veure ballar vals vienesos. recordo haver rigut i mogut i parlat. recordo haver begut cervesa, i veure començar tocar un grup a les quatre de la matinada. recordo que em van portar a casa […]
Dimarts, juliol 24th, 2007
hi ha dies en els que l’impossible es fa possible, i l’ordre es trastoca tant que només et queda l’opció de seguir canviant coses, una darrera de l’altre, fins que ja no queda res tal i com era abans… i somrius, encara sense creure-t’ho, amb ganes de comprovar-ho. Tweet
Dijous, juliol 19th, 2007
he giravoltat la clau dins del pany per poder obrir la porta. Sortint el carrer he notat el sol de les deu del matí que cremava com el de les quatre de la tarda. Odio l’estiu. Mentre caminava i recordava com es feia pensava en quant de temps feia que no sortia al carrer. Tres […]
Dimecres, juliol 18th, 2007
vull tornar a saber què és l’estrès sentir el despertador i fer-li cas, anar d’un lloc a l’altre amb presses i sense respirar, haver de fer coses per abans d’ahir, dinar establint un nou record mundial, sentir que mai arribes a temps, no parar per casa ni un moment, arribar a la nit cansada i […]
Dimecres, juliol 18th, 2007
busco llocs per fugir, tant és si són lluny o a prop d’aquí. Però sembla que estic lligada a aquesta cadira: no puc fer tres passes que ja hi torno a ser. La gent agafa avions, trens o cotxes i fa quilòmetres per arribar més enllà. I jo, jo no puc anar més lluny de […]