era hora de dir alguna cosa, una paraula, una frase, una idea, per mísera que sigui però res fa dies que el blanc segueix sent blanc i el negre… bé, ja saps. esperem una mica més? vinga. Tweet
-
Home > sentint
era hora de dir alguna cosa, una paraula, una frase, una idea, per mísera que sigui però res fa dies que el blanc segueix sent blanc i el negre… bé, ja saps. esperem una mica més? vinga. Tweet
com que els problemes vénen sempre en grup, porucs de ser solitaris, amb els d’avui ja dec portar més de set visionats de la pantalleta blava dels nassos. Windows té un problema, vés tu quina notícia. Quin? Per què? Com? Aquestes sempre són preguntes sense resposta. Però quan la desesperació ja s’estava apoderant de mi […]
hi ha gent que viu permanentment fugint dels llocs. Sap on és avui, però no té ni idea d’on podrà arribar demà. Ni quant temps s’hi quedarà. Hi ha gent que per molt que se’n vagi lluny sempre els acabo trobant. Podria ser casualitat, podria, però sempre penso que en el fons volen ser trobats. […]
vaig passar la major part de la diada passejant pel carrer amb la millor companyia possible, i el resultat final va ser de dues roses, tres llibres, cinc coneguts i els peus destrossats. I tot això sense deixar de somriure. Malgrat les poques senyeres que pengen dels balcons, tot s’ha de dir. El dilluns es […]
tres dies poden ser molt llargs si el que necessites és aprofitar-los al màxim. Com un parèntesi ple de frases subordinades. Tres dies transportada sobre quatre rodes descobrint els senyals de trànsit, les rotondes i els noms escapçats dels pobles. Tres dies gaudint de platges de sorra, de pedres, d’algues, de remors relaxants i […]
mirant-me els enllaços que apareixen en aquesta humil finestra he descobert, no sense un esglai, que quasi bé la meitat porten a pàgines desaparegudes, tancades o abandonades la dunna i la seva illa del far en niqmad i el seu consumat declivi la trippy amb les seves ombres i llums en numantinum i la seva […]
en el meu viatge particular de cada matí m’he trobat en dos llocs diferents: un era gris, però clar, l’altre era precís, massa. i després de mirar-me, i veure-m’hi, he seguit com sempre Tweet
les setmanes passen i jo segueixo al mateix lloc. quines coses… com l’ordre de les estacions, que a l’hivern va ser estiu i a la primavera, tardor. crec que avui em posaré el jersei de coll alt i les botes de pluja perquè si es queden més d’un any dins l’armari es confonen: ells no […]
avui he recordat aquelles estones viscudes ja fa anys a l’hort de l’avi, enclavat entre una carretera plena de cotxes i una riera plena d’aigua. En recordo poques coses, però totes em segueixen fascinant. Allò metàl·lic que penjava amb fils de les branques dels arbres, reflectint la llum i fent aquell soroll característic quan xocaven […]