i sempre la mateixa història, i sempre la mateixa explicació, i sempre les mateixes preguntes, i sempre acabem amb la ment cansada i la vida per viure-la, i sempre amb les mateixes intencions, i sempre preguntant-nos si seran les correctes, i sempre acabem per tirar-les per la borda quan veiem que no estan de part nostra, i sempre comencem pel lloc que té el mateix final, i sempre serà sempre, perquè això no canvia mai. Refotudament… sempre acabem en el mateix lloc d’on havíem partit, trist final de la vida, trista ironia del destí. Perquè la principal causa de mort és la vida, què collons hi hem vingut a fer aquí?
…
a vegades,
les lectures del passat
aporten més coses
que les del futur…
Comment (1)
Les lectures del passat ens podrien ensenyar a no tornar a caure en els mateixos errors. Desgraciadament, l’esser humà és tant imperfecte que s’entrebanca una vegada i una altra amb la mateixa pedra… I també la cobdicia, que fa que segles i segles desprès de la època feufal encara tingui que haber-hi a totes parts una persona que mana i un munt de gent obeint.
Tot això per arribar igualment a la ultima estació: la mort.
Un text excelent i admirable, Aina! :-)