la sort de les autopistes és que són rectes. Simplement has d’anar endavant i sempre arribes. Nosaltres vam aparcar al costat del que seria la nostra casa durant dos dies pensant-nos que era empúriabrava, però de fet podria ser qualsevol lloc. Tothom tenia accent francès i ens vam pensar que havíem arribat a creuar la […]
caminant pel mig d’un parc d’una ciutat que no és la meva passo per davant d’una barraca metàl·lica on venen petards. Encara falta una setmana per la revetlla de sant joan però ja hi ha una bona cua. La gent demana coses que depassen de les típiques bombetes, bengales i piules. I els coets. A […]
hi ha cançons que et posen els pèls de punta, notes que et llisquen galta avall saladament i versos que només de sentir-los els revius tan a prop que sembla que els toquis amb la punta dels dits. I ja es tracta d’això. A mi mai m’han fet falta videoclips per copsar el que les […]
estenc la roba al balcó i miro d’anar intercanviant el color de les agulles, verdes i fúcsies, i posant els mitjons amb la seva parella corresponent. M’hi miro tant que, quan entro al menjador, el meu pare em diu que es pensava que no hi era. Em passa sovint. Em perdo en els detalls més […]
crec que a urgències ja em coneixen, encara que sempre em demanin la targeta i em facin dir el meu telèfon. Jo sí que conec urgències. Un dia vaig pensar en robar un dels pals de fusta que et posen dins la boca fins la campaneta, però va acabar entrant el metge i ja no […]
la part pessimista és que tot va bé fins que comença a anar malament. La part optimista és que hi ha coses bones i coses millors. I el dia d’avui es podria resumir en un per què carai m’he llevat. Porto tot el dia dins d’una bombolla gegant que rodola per carrers amb baixades rectilínies. […]
tothom es sorprèn quan obro el sobret de sucre allargat per la meitat i l’encerto tot dins la tassa del tallat. I més quan els explico la famosa llegenda del creador dels sobrets, el que es regira a la tomba cada cop que algú decideix obrir-los per un extrem. Ells ho proven, però fallen i […]
hi ha moments en els que aconsegueixes sortir de dins teu i, mentre et sobrevoles i t’observes, et preguntes si realment els altres veuen el mateix que tu. La resposta pot ser òbvia, però no ho és tant. Com quan t’escoltes la veu gravada en alguna cinta fent una ganyota de vergonya i estupefacció i, […]
pensava en la volatilitat de tot plegat. En les dates de caducitat que a hores d’ara totes les coses, i persones, porten impreses. En la gran quantitat de cases antigues, patrimoni, que van a terra cada dia sense impunitat. En les modes passatgeres, supèrflues, que fan que cada any ens endinsem més en el passat. […]
