m i t j a n i t

crec que a urgències ja em coneixen, encara que sempre em demanin la targeta i em facin dir el meu telèfon. Jo sí que conec urgències. Un dia vaig pensar en robar un dels pals de fusta que et posen dins la boca fins la campaneta, però va acabar entrant el metge i ja no hi vaig pensar més. Avui m’hi han pres la pressió i no he pensat en robar res. Potser perquè la infermera sí que em coneixia, i em vigilava mentre m’immovilitzava l’altre braç posant-me un termòmetre a l’aixella. Llàstima. He acabat sortint amb una altra recepta per la col·lecció i una setmana programada d’antibiòtics. Mataré a totes les plaques que em trobi pel camí.

Tweet