caminant pel mig d’un parc d’una ciutat que no és la meva passo per davant d’una barraca metàl·lica on venen petards. Encara falta una setmana per la revetlla de sant joan però ja hi ha una bona cua. La gent demana coses que depassen de les típiques bombetes, bengales i piules. I els coets. A la meva època quan els coets explotaven a l’aire expulsaven mini regals, a destacar l’home paracaigudista de color verd. Més enllà de la paradeta hi ha tres nens; discuteixen. Un es pregunta com s’ho poden fer i l’altre addueix que donar quaranta euros a un desconegut és oblidar-se dels diners i dels petards. Passo pel seu davant i no em diuen res: saben que no els hi hagués comprat res més que bombetes, bengales i piules. Ah, sí, i algun coet. Amb la condició que jo em quedaria el paracaigudista.
-
Filed Under
Comments (2)
Mitic paracaigudista!! Jo la veritat no he estat mai de petards, pero sortirem a fer uns beures i unes «risas». Vens?
Jo, de petit tenia la sort de que el meu pare era més fanátic dels petards que jo i en comprava un munt. De fet, en segueix comprant molts… jo gairabé cap.