després de sis mesos he descobert quin soroll fa el meu telèfon quan la bateria està a punt d’acabar-se. He pensat que s’havia tornat boig, però només s’estava morint. És curiós pensar en com una màquina imperfecta com aquesta té dues vies de subsistència, l’electricitat i les ones telefòniques, i sense una d’elles li és […]
he saltat bassals i m’he arremangat els pantalons per no mullar-me’ls, infructuosament. He comprovat que, algunes vegades, no obrir el paraigua pot resultar ser una bona experiència. He descobert que, en un món hipòcrita, dir la veritat sempre resulta més divertit que buscar-la. He tingut a les mans la solució a un problema i he […]
nedaves sincronitzadament i deixaves el pensament al seu aire. Comptaves les diferents gradacions de blau aqüós i les reixes del terra de la piscina fins que xocaves contra la paret i havies de canviar de direcció. Les ulleres s’entelaven, però t’era igual, i la pell se t’arrugava, però ni ho notaves. L’important era nedar i […]
que encara et queden coses per fer és del tot evident. Si les fas o no ja no és problema meu. Et passeges per aquella línia tan fina entre la novetat i l’ensopiment sense ni tan sols perdre l’equiliri. Quina enveja. Jo et miro des de baix i penso que mai hi arribaré. Ja saps […]
quan mires enrere sempre tens ganes de marxar-hi per arreglar-ne quatre coses. Triaries altres camins, altres feines, altres amistats, altres camises. Per això mirar enrere és tan dolent. Però a vegades s’ha de fer, ja sigui en forma de trucada telefònica o de fotografies analògiques, i, qui sap, potser a vegades també val la pena. […]
els dilluns sempre es presenten amb bons propòsits que sempre acaben en fum. Perquè, de fet, ja fa una hora que hauria d’estar en un altre lloc. Però no és ben bé això. Es tracta de tota la resta: de les lleganyes, de quedar-se dret al tren, del final d’un llibre que no t’està agradant, […]
surts de la feina mitja hora més tard perquè les reunions d’última hora sempre s’acostumen a allargar. Per mi que ho fan expressament. A elles no els importa gens que les dues de la tarda sigui l’hora en que oficialment comences a gaudir del pont de quatre dies. No. I, a sobre, et fan marxar […]
sento que m’esqueixo per dins, m’espeteguen els ossos i se’m destensen els músculs. Abans d’ahir em sostenia dreta i ara només sóc una massa de plecs sobre el terra. Però no passa res: encara no he deixat de ser jo. Se m’endevinen el color dels ulls, els peus petits i el melic vellós. I ja […]
a vegades l’únic que fa falta és tenir un passatemps. Hi ha gent que es dedica a córrer amb pantalons curts i auriculars pels carrers del poble, sense respectar semàfors ni vianants, i diuen que els hi va tan bé. Hi ha gent que s’apunta als grups de teatre amateur i es dedica a aprendre’s […]
