hi ha moments en els que aconsegueixes sortir de dins teu i, mentre et sobrevoles i t’observes, et preguntes si realment els altres veuen el mateix que tu. La resposta pot ser òbvia, però no ho és tant. Com quan t’escoltes la veu gravada en alguna cinta fent una ganyota de vergonya i estupefacció i, des del teu costat, algú et diu que sí, que així és com ell et sent parlar sempre. Curiós, si més no. I és que, si els sentits més bàsics ens enganyen d’aquesta manera, de què ens podem refiar? Bona pregunta.
-
Filed Under
Comments (3)
segurament mai els altres ens veurem igual com ens veiem nosaltres… es la gracia, no? com tu dius si mes no curios!!
jejeje una reflexio interessant!
salutacions
No només els sentits més bàsics ens enganyen, també les paraules, les mirades, les sensacions. El més curiós de tot potser és que quan volem creure que són reals, ens autoenganyem a nosaltres mateixos.
ahir, quan feia el cafè havent dinat, em vaig recordar del teu post just quan ja havia trencar el sobre del cafè per un extrem…