despertar-se acompanyada. Esmorzar croissants de pernil dolç i formatge a una terrassa on encara hi toca l’ombra. Caminar dos minuts i trepitjar la sorra calenta de la platja. Estendre la tovallola, tirar-hi la roba i girar les sabatilles del revés. Notar la fredor de l’aigua a les puntes dels dits i entrar-hi enmig de les […]
a falta d’un dia per acabar el juliol i, en conseqüència, abandonar-me literalment a no fer res que requereixi massa esforç, tot sembla més bonic. La feina, els caps, els comiats, el paisatge, les cançons de l’ipod i els trens de la renfe. Menys la casa. Aquesta sempre acostuma a ser el forat negre de […]
rostir-se sota el sol i anar fent viatges a l’aigua per recuperar la hidratació perduda. Anar movent els tirants del banyador per evitar que es quedin dibuixats a la pell. Enfonsar els peus a la sorra per trobar una frescor perduda al mateix temps que gires les sabatilles del revés perquè no acaparin escalfor solar. […]
dissabte sortia de casa a les set de la tarda per poder aconseguir seure al seient sis de la fila trenta de la boca tres-cents quaranta sis a dos quarts de deu de la nit. Després d’haver buscat durant quinze minuts el final de la cua i d’haver-la aguantat durant una hora. Però tot va […]
dir adéu sempre ha estat una cosa difícil de fer. Acomiadar-se d’algú que va a viure lluny, dels companys de la feina que comparteixen amb tu més que l’espai i la mitja hora de l’esmorzar, d’amics que se’n van de la teva vida a cops de porta que no saps si es tornaran a obrir, […]
el meu estiu no comença de debò fins a l’agost, però es tracta de dissimular-ho tan bé com es pugui. Suposo que per això quedem per menjar gelats a les set de la tarda i a casa no sopem fins passades les deu. Intento passar les tardes veient com es fonen des del sofà, davant […]
feia anys que no hi anava, ni em calçava aquelles sabates odioses i plenes de desodorant en spray, ni escribia el meu nom en una pantalla de televisió mig borrosa, ni que sentia contínuament aquell soroll sobre el parquet. Però no ho semblava. Ho recordava tot. La llàstima és que em va costar de reconèixer […]
passejades fins a casa sense sol i sense brisa, descobrir desenes de cintes vhs escampades al costat de les escombraries amb títols escrits als lloms i voler-me-les endur a casa per visionar-les amb crispetes, devorar tres llibres a la setmana asseguda en andanes d’estacions massa fetes malbé perquè siguin del primer món, descobrir que hi […]
tinc els cabells mullats i poques ganes d’assecar-los amb la xafogor del carrer. Ni un bri d’aire s’escola per la finestra, oberta, i el ventilador de l’ordinador m’escalfa els peus i se’m posa al cap. Hauria de vestir-me i marxar i passar pel caixer i dir hola i sopar i ballar i beure. Només de […]
