de tant en tant la memòria et duu a llocs que un instant abans no hauries pogut ni mencionar. És aquesta memòria la que sempre em parla amb veu baixa, deixant massa coses en l’oblit dels calaixos vells. Però avui la memòria m’ha dut un llapis, i m’he volgut assemblar a en Tomàs volent dibuixar allò que realment desitjaria.
amb l’ajuda del llapis, en Tomàs dibuixà una papallona tan bonica com la que imaginava. Tot desplegant les ales, la papallona voleià feliç i alegre d’un costat a l’altre
però el problema de no saber el que un desitja m’ha fet tornar enrere. Mirant-me el llapis amb consciència només hi he pogut veure un estri, el ‘instrumento’ que diria en Vic, allò que no és important en si mateix sinó per allò que ens pot proporcionar. I altre cop mentre me’l mirava he estat conscient que no havia de pensar, sinó simplement dibuixar.
en Tomàs es quedà una bona estona amb els ulls fits en el llapis i amb un cert recel. Perquè tot el que li era desconegut l’espantava més del compte. Finalment, però, decidí d’agafar-lo
potser algun dia seré capaç de mirar el dibuix que el meu desig ha creat amb l’ajuda del llapis, qui sap, però sempre queda l’esperança que sigui el dibuix qui em cerqui (trobi) a mi…
* desvetllant-lo de les memòries i esperant poder sortir de la meva pròpia capsa de sabates Tomàs i el llapis màgic Gusti – Ricardo Alcántara
Comments (5)
És molt maco aquest escrit, Aina. I si algun dia el dibuix-desig et ve a buscar, no vegis…
És un escrit molt interessant, molt bonic.
Hem d’agafar un llapis entre tot el món i dibuixar un desitg comú.
Però fins que arribi aquest dia, desitjo que el teu somni et trobi.
Sort!!
Molts dibuixants són en un principi grans observadors.
Potser si de moment intentes dibuixar el que veus, un dia trobaràs al paper «el dibuix que el teu desig ha creat»…
Molt bonic, i tant!!! No perdis l’ esperança. I si no hi ha més remei, sigues valenta i contempla el dibuix!!!
Molt molt maco… ara em faràs comprar el llibre… :)