pas a pas

ja falta poc per

entrar a la vida i sortir-ne per la porta del darrere

disfrutar-la o ofegar-la a la banyera amb aigua freda

trencar esquemes i dibuixar-ne de nous plens de colors

i fer-ne de nous o plastificar-los per penjar-los ben a la vista

avui és d’aquells dies en que tot sembla possible… més aviat, avui tampoc sé com és el dia…

Post a comment | Trackback URI

Comments (7)

  1. Chat wrote::

    Tal com diria l’Init…
    el dia fa olor de dubtes ;-)

    Dimarts, febrer 8, 2005 at 23:55 #
  2. isnel wrote::

    Veig que costa decidir-te, avui… Potser demà ho veuràs diferent.
    Dolços somnis, aina.

    Dimecres, febrer 9, 2005 at 0:33 #
  3. init wrote::

    I el més fotut és que has encertat, hauria dit alguna cosa similar, si no t’haguéssis avançat…
    ;p

    Dimecres, febrer 9, 2005 at 0:41 #
  4. Tink wrote::

    Bones maca!
    Una vegada més…m’emocionen les teves paraules. Tant de bó tinguis raó i ja falti poc!
    En quant al nou projecte…no hi ha pistes a les altres paraules :P però de fet ja l’has trobat.
    Pensava que era fàcil suposar que era meu, però sembla que per sort no ho és tant.
    Sé que l’has descobert xq em vas deixar un comentari (de fet em va sorprendre la rapidesa amb que ho vas fer, el primer dia!)…segur que no necessites més pistes, ja em diràs que t’ha semblat.
    PEtons,

    Dimecres, febrer 9, 2005 at 13:16 #
  5. Esteve M. Costa wrote::

    Ànims davant els dubtes!!!

    Dimecres, febrer 9, 2005 at 19:21 #
  6. Frederic wrote::

    Jo, quan em toqui sortir de la vida, ho vull fer per la porta del davant, amb el cap ben alt.

    Dimecres, febrer 9, 2005 at 20:36 #
  7. Numantinum wrote::

    Un post preciós…en els moments d’incertesa és quan més brillem o més ens apaguem.

    Dissabte, febrer 12, 2005 at 16:23 #
css.php