Quan encara no has pogut fer saber a tothom el que el teu cap et passa cada dia a les deu en punt del matí a mode de pel·lícula dolenta dels anys cinquanta no pots fer més que tornar a reprimir una ganyota de mal gust a aquells que et miren demanant-te explicacions.
Quan encara no has pogut ordenar totes les velles caixes de cartró que corren el perill de trencar-se de sota el cul per culpa de la gran humitat que regna en aquella part de la teva ment la seva simple visió et fa sentir els calfreds més intensos després de no poder-te ni acostar a ells per por que et demanin explicacions per haver-los arraconat.
Quan encara no has estat capaç d’obrir els finestrals que donen al teu gran menjador ple de plats de porcellana i copes de vidre dels que es trenquen només amb la mirada perquè hi pugui entrar tota la llum que la teva foscor et reclama no pots seguir mirant a través del vidre quan només ets capaç de veure-hi el teu reflex sense ombra.
Quan encara no has pogut parlar amb la veu més alta que la del teu interior per fer saber a tothom el que realment et passa per dins no pots fer veure que t’has quedat muda de cop per culpa de la teva maleïda sordesa.
Encara és massa aviat, segurament, per poder dir que l’encara ja és ara.
Comments (5)
Encara que mai és massa aviat per poder dir que l’encara es ara encara bo que et pots adonar que necessites obrir els finestrals perquè t’entri una mica de llum del dia encara que et fereixi els somnis de la nit i encara que et faci tornar a mirar allò que vols arraconar en una part de la ment i que voldries dir a tothom i no saps com.
Em fas pensar en una finestra que tinc tancada des de fa massa anys. És molt trist no atrevir-se a obrir finestres perquè entri el sol i la llum. No triguis tant, de debò! No val la pena.
Respira fons i descansa un segon… Després segur que trobes algú que ho vulgui escoltar tot des del començament.
:-)
una abraçada nena.
iep es interesant lo teu blog, tanire visitant, una abraçada