fa uns quants dies que cada vegada que obro els ulls i el dia em saluda un munt d’imatges em passen per davant com si fossin una pel·lícula. Crec que això de recordar els somnis és una cosa que va a temporades, i jo, en aquesta última, sembla que dormi en un cine. moltes imatges […]
obres un ull mentre el tic-tac del rellotge et recorda que encara no s’ha quedat sense piles. El mires i intentes recordar si avui és d’aquells dies en que et pots tornar a girar tapant-te amb els llençols o si valdria més calçar-se les sabatilles i entrar a la dutxa. Òbviament esculls la primera opció, […]
el telèfon sona, però mai és per tu. sents veus, però no parlen amb tu. la porta s’obre, però no és ningú conegut. les ombres dibuixen siluetes, però cap d’elles es converteix en real. un mail nou, però de segur que és per la brossa. els mòbils vibren duent missatges, però el teu ha deixat […]
lo que más me importa en este mundo es el proceso de la creación. ¿qué clase de misterio es ése que hace que el simple deseo de contar historias se convierta en pasión, que un ser humano sea capaz de morir por ella; morir de hambre, frío o lo que sea, con tal de hacer […]
quan has d’anar a algun lloc concret t’acostumes a fer un plànol mental dels carrers que hauràs de seguir per arribar-hi. Acostuma a ser sempre el mateix cada vegada que busquem en el nostre arxiu de plànols mentals: el camí més curt, potser, o aquell on em pugui trobar algú conegut, o aquell que passi […]
massa vegades ens topem amb situacions que ens proporcionen un gran sentiment de contradicció. El vols i dols, que deia sempre l’àvia. Saps que allò no porta enlloc, però de la mateixa manera com hi has arribat també tens ganes de quedar-t’hi. Hi ha alguna cosa que t’hi atrapa, alguna cosa que t’hi lliga, talment […]
els que em coneixen i ja llegien els meus mails de ben segur que ja l’hauran llegit. Però què voleu que us digui? m’agrada, aquest poema, m’agrada molt, vés per on, i per això el vull compartir amb vosaltres: DIRIADIRAI per Pep Blay Diriadiraidiriadiraidiriadiraique ara és mai Diriadiraidiriadiraidiriadiraique mai és el dia Diriadiraidiriadiraidiriadiraiquin dia és […]
una taula, acomodant-me en un seient ple de coixins d’allò més còmode, envoltada de persones amb qui poder compartir dues hores i una conversa. Una cervesa, al davant, buidant-se a poc a poc, com les paraules, que flueixen davant meu i al meu voltant. I els somriures, que les acompanyen, dansen una i altra vegada […]
si no em trobes a casa no et preocupis, no cal que et desesperis, només has de treure el cap per la biblioteca. El meu plec de papers espectacular delatarà la importància del següent examen que se’m posarà al davant, com en els millors duels. La taula plena de restes de goma denotarà la meva alta […]
avui no he sortit de casa: he estat tots els minuts que comprenen aquest dia entre les mateixes parets. Crec que ni tant sols he sortit al balcó. Potser és la falta d’aire pur el que em fa tenir la ment emboirada, potser són les hores d’estudi sota una bombeta o potser el fet de […]
