fa uns anys enrera, uns quants anys de fet, em van fer veure la gran diferència que hi havia entre sentir i escoltar. Fou en una classe, de castellà per ser més exactes, i quan la professora se’m va quedar mirant esperant que li respongués si l’estava escoltant o sentint a mi no se’m va acudir més que respondre-li: les dues coses. Les dues coses. És l’únic que vaig poder articular sense saber massa què m’havia preguntat i què li estava dient.
avui m’he recordat d’això quan, des del menjador de casa meva, m’han començat a arribar les veus dels veïns de sota mentre mantenien una discussió acalorada. Es podria dir que les veus se sentien clares com si estiguéssim compartint sofà tot i separar-nos un bon tros de paret. És llavors quan he passat de sentir les seves veus a escoltar-les, convertint-me en una mena de voyeur dels sons que sortien d’aquell pis. I m’he sentit malament per escoltar la seva conversa. I he decidit posar un disc i que la música els proporcionés un mantell de seguretat contra el (meu) espionatge. Però les veus també han apujat el to.
i és aleshores quan escoltes coses que només voldries sentir.
Comments (8)
Avui en dia, sembla que la vida privada ha deixat de ser això, privada, i la gent exposa la seva intimitat amb una manca de pudor que esgarrifa. Per això em sembla lloable que no vulguis escoltar allò que no hauries de sentir. Tot i que està clar que una persona sensible com tu no pot ser una vouyeur dels sons ni de la intimitat al·liena.
Abans d’ahir va passar una cosa divertida al bus: hi havia un home cridant amb el conductor (i això que estava al costat) de manera horrible a quarts de vuit del matí. Al Clínic va pujar un altre home amb qui ja he coincidit alguna altra vegada, i el primer que va dir va ser «imbècil». I, un cop assegut, va deixar anar un «calla, collons» que va aconseguir el que tots desitjàvem. Suposo que aquest home no té tolerància zero cap a la humanitat, sinó alguna cosa més greu (coprolàlia, potser, perquè no para de renegar tot el viatge), però el cas és que va tornar el silenci al bus, interromput només per algun insult espars.
La manca de discreció i d’intimitat és esgarrifosa, com diu l’Omar. Jo no vull sentir les converses dels altres, i menys escoltar-les, i de vegades és inevitable haver-ho de fer.
els auricular m’han salvat molts pics…
D’altres, he hagut de patir una mica, fins i tot…
t’entenc
A vegades que ens ho posin en una plata aixo de ser xafarders…La veritat és que avui dia val mes tenir morro que ser un bon educat….Com han canviat els temps!
resulta sorprenent si més no, com la curiositat humana de vegades com altres parts que resideixen en el cervell humà són incontrolables. I tu ho has exemplificat molt bé. Hi ha moments en que hauries d’escoltar però el teu cervell se’n va i per molt esforç que hi faces no acabes d’escoltar i d’altres passa totalment al contrari. Potser que quan sabem més o menys el que van a dir-nos no desperta la nostra curiositat i per això no escoltem i quan no ho sabem la curiositat ens fa escolatar encar que no volem ? a mi també em passa :) Besets.
Sempre m’ha agradar la diferencia d’aquests dos verbs…
«i és aleshores quan escoltes coses que només voldries sentir»
Llegir el teu post m’ha recordat unes converses amb una amiga sobre la diferència entre entendre i compendre… També és una diferència significativa….Abraçades!
Jo també em quedo amb aquesta última frase…i amb els seus múltiples sentits…
Un petó maca!