l’àvia diu que les persones hem de ser alegres per poder viure la vida que ens toca, que ja hi ha massa desgràcies al nostre voltant com perquè anem sempre amb el cap baix i una ganyota d’insatisfacció clavada al rostre. l’alegria d’aquesta tarda es mesura per quatre e-mails ben frescos, rebuts i llegits amb […]
hi ha dies en els que, quan s’acaben, veus que hi ha hagut quelcom que no ha funcionat tal i com voldries. Suposo que sempre és millor això que fer veure que no saps del que et parlen. I justament ha sigut avui que m’he recordat de les paraules de l’Enric Sòria en una entrevista: […]
fa dies que no observo el que passa pel carrer. Per tant, fa dies que no coincideixo amb persones abrigades que tornen a casa a les quatre de la matinada, ni que m’enfonso en les butaques dels cinemes entre les seves escenes, ni que concentro la vista a la llum que apareix a una finestra […]
ahir vaig emprendre la meva quasi hora de tren per portar el meu últim treball (per aquest mes) que m’ha fet suar davant l’ordinador tardes senceres. Era un bon dia. però a l’hora de fer el canvi de tren m’ha sobtat l’escalfor que sentia i la remor de l’aire. Uns passos més enrera, enlairant la […]
de ben segur que avui no serà… qui sap si per la calor, la son, la falta d’oxigen, o és que va marxar amb els somriures d’ahir a la nit en un dels bancs més enreixats del passeig, entre missatges de mòbil a números desconeguts, el cablejat que ens volta pel cap i aguanta certes […]
mirant els telenotícies et sorprens de les vides alienes que s’hi representen, mentre segueixes sopant el plat de verdura que toca sopar quan és dimarts, i decideixes canviar de canal perquè fan el programa aquell on canten, i a vegades ploren, i també ballen i riuen i aprenen i triomfen (a vegades) per seguir sortint […]
fa dies que no surto a passejar pel poble, ni em trobo amb ningú per fer algun cafè, ni em quedo absorta entremig d’algun llibre que no sigui acadèmic, ni assaboreixo la lluna des del meu balcó, ni m’endinso en algun fotograma cinèfil d’aquells que no t’abandonen fins tard, ni mantinc una conversa sobre alguna […]
ara mateix m’aixecaria de la cadira i em posaria a saltar i a abraçar algú.. en la meva lluita contra la plantilla d’aquesta pàgina he acabat guanyant jo, posant el botonet dels collons allà on jo he volgut (més o menys…) i fent que no se solapés amb res. però per poder-ho fer han calgut […]
encara ara davant de l’ordinador, tota el dia escrivint paraules, símbols, significats a sobre del blanc, aguantant la xafogor enganxada a aquesta cadira sense cap bri d’aire per fer-me companyia. set dies, només falten set dies per entregar tot aquest munt de pàgines que no puc escriure amb la vella tècnica del copiar i enganxar […]
encara ara em pesen les parpelles, i sento els peus cansats i la veu enrogallada. Em tornaria a estirar al llit per intentar dormir amb aquesta calor asfixiant i de segur que podria fer-ho.Com aquest matí, mentre el meu germà s’aixecava per marxar quan jo tot just em posava al llit. les hores van passar […]
