encara ara em pesen les parpelles, i sento els peus cansats i la veu enrogallada. Em tornaria a estirar al llit per intentar dormir amb aquesta calor asfixiant i de segur que podria fer-ho.Com aquest matí, mentre el meu germà s’aixecava per marxar quan jo tot just em posava al llit.
les hores van passar ràpides.. entre converses, somriures, més somriures, cançons, picades d’ullet i passos de ball. I calor, molta calor. Vam estar a punt de quedar-nos fregant plats amb el cuiner, i de quedar-nos enmig de les portes del vagó del metro després de la correguda pels seus passadissos infernals. Vam tornar a provar la criptonita més dolça mentre les bafarades de xafogor ens inundaven el front recordant els xupitos de piruleta (però no hi va haver inviteo..). Va semblar que ens perdíem entre els carrers tots iguals, però només ho va semblar. El got de vodka amb taronja em va caure amb un quart de líquid a dins, vaig estar a punt de perdre l’anell als lavabos, vaig parlar del matrimoni amb algú molt més begut que jo i se’m van endur la goma blava dels cabells (però retornarà, oi?).
i a casa, entremig de les dormides als bancs i als seients del tren d’alguns acompanyants, entre trucades de mòbil per desitjar bon dia i entre el cant dels ocells i les dones matineres que anaven a la platja amb un sol pensament al cap: dormir-la.
ah: i per molts anys… i bon dia
Comments (4)
Aina, pel que veig has passat una bona revetlla… M’ha recordat molt al que podria haver estat la meva revetlla… M’hi he sentit bastant retratat… Un peto!
Aquestes hores sempre passen ràpides…
No sé perquè el vodka amb taronja, en la meva altra vida… és clar! ara no el puc aguantar. I penso en aquelles pèrdues de sentit, tot tan flower power, aixecant-me de llits desconeguts ais…
Només de pensar em rodola el cervell.
I el cava què no t’havia agradat mai… pues mira li vas agafant el què, sobretot quan festejes el que sigui amb unes bones gambes a la planxa i un cava sortit del congelador.
Mentre mires silenciosament les onades del mar per exemple a Sa Tuna
Aina, d’això se’n diu descansar amb la satisfacció de la feina ben feta.