de ben segur que avui no serà…
qui sap si per la calor, la son, la falta d’oxigen, o és que va marxar amb els somriures d’ahir a la nit en un dels bancs més enreixats del passeig, entre missatges de mòbil a números desconeguts, el cablejat que ens volta pel cap i aguanta certes orelles, converses superflues sobre els projectes, samarretes vermelles, i pretensions de jugar aviat al twister
… ben mirat, potser millor que sigui un altre dia
Comments (4)
potser…
Qui sap… hi ha un moment per a cada cosa…
Ai, aquests somriures que marxen… (Haurem d’esperar que tornin, no? O millor: sortir a buscar-los)
Una abraçada!
de ben segur que aui no havia de ser.