hi ha vegades que intento parar la voràgine del meu voltant i intento centrar la meva atenció en mi, però l’únic que aconsegueixo és que el temps s’escoli per les meves esquerdes sense rebre res a canvi
d’altres vegades vull aconseguir allò anhelat des d’aquell racó massa ocult, però el somni és tan llunyà i borrós que amb prou feina puc discernir el desig de la realitat
el protagonista, richard, no se sent realment com un pare, no se sent competent interpretant aquest paper […] pensa que podria passar alguna cosa romàntica […], però no se sent capaç de representar el paper d’amant
avui només puc sentir-me com richard i veure’m incapaç de poder representar cap tipus de paper, ni tan sols el quotidià, ni tan sols aquell que em permet seguir sent el que sóc.
* dins el cercle i visualitzant els desitjos entre Tú, yo y todos los demás Miranda July
Comments (3)
Fa una estona llegia al bloc de Suntory Time aquestes paraules: “Herman Hesse ets tu, cansat de la vida i adonant-te que hi ha dos camins, el camí i el teu camí, i que la lluita per separar-los és feixuga i cruenta, cansada i poc grata, però indispensable si no vols parar boig.” Tu ho dius amb paraules diferents però hi trobo un cert paral·lelisme. Que et sembla si continuem buscant? XD
doncs s’imposa tancar el llum, els ulls i dormir totes les hores que necessiti el cos i ja veuras com després et sentiràs més capaç que el richard aquest
Ummmm Vols dir que cal interpretar un paper??? I si no interpretes cap i ets tu mateixa… ?o no penses en el que ets i que el que realment ets tu…
De vegades intentem buscar les solucions tant lluny… que no ens adonem que les tenim ben a la vora…