porto algunes hores intentant descobrir allò que altres diuen que veuen en les meves paraules. No hi ha sort. Segueixo veient-hi una construcció amb sensatesa i humilitat i no pas una destrucció massiva sense criteri ni oportunitat
però ja ho diuen:
els ulls veuen el que volen veure
el qui ho vulgui entendre que ho entengui
… i no en tinc prou, no-en-tinc-prou…
Comments (4)
hi ha vegades que escrius una cosa i hi ha algú que t’ho analitza i treu tantes coses que a tu no se t’havien passat pel cap a l’hora d’escriure-ho, que no sé si, al final ho tenies en ment quan ho vas escriure o és que aquest algú veu més del que realment hi ha
Si ets difícil d’ interpretar, és que no ets predecible ni lineal…agafat’ho com un elogi..
«una destrucció massiva sense criteri ni oportunitat»,…jo diria que has comunicat…i has aconseguit una reacció des de les emocions de l’ interlocutor…
…el sentit de la resposta no el pots predir mai, no depèn de tú.
Salut
I tu ets lliure de mirar-ho com et vingui de gust. no trobes????
a mi em passa amb els dibuixos
algun cop que he estat amb un desànim gran
sempre hi ha algú que m’ha deixat un somriure
perquè li feia gràcia, (quan no en tenia)
però al final s’hem contagia pensar que he fet
somriure algú