no hi ha millor definició que la seva pròpia, una comedia de carretera sobre una familia americana que rompe cualquier molde. Descaradamente satírica y a pesar de eso, profundamente humana, la película presenta a los espectadores a una de las familias más cautivadoramente desestructuradas de la historia reciente del cine: los Hoover, cuyo viaje a […]
no estic concentrada. Estic a una altra banda. El problema és que no sé a on… Perduda en la meva pròpia perdició. Escampada entre un munt de neurones desconegudes. Atravessada per diversos espirals que segueixen la seva trajectòria sense veure’m. Convertida en només un pensament, un de simple, que recorre tot un món inmers en […]
a quart d’EGB la nostra professora ens feia guardar els llapis extremadament petits en un gran pot de vidre. Quan ja no podies agafar el teu llapis per escriure t’acostaves a la seva taula i ella agafava el pot, l’obria, el llençaves amb les altres i ella te’n donava un de nou i llampant amb […]
Arribes a casa i durant un instant tothom creu que portes una joia, algun coneixement, una veritat. I portes només roba rebregada i el desig de dutxar-te. Portes un fanal, un carrer buit, una porta de ferro. Portes una foto nocturna casual recordo que quan vaig arribar de düsseldorf pensava que no m’importaria gens viure […]
Si ansías ser feliz, no lo eres. Por tanto, ese deseo, esa espera de la felicidad… ¡es justamente lo que te separa de la felicidad! Sólo quien nada espera es feliz. Esperar vivir es no vivir. Nada esperes: ¡vive! així que era això… i així ha estat que, d’una manera del tot imprevista, m’he trobat […]
la dunna m’encomana que respongui una sèrie de preguntes utilitzant només els títols de cançons del grup musical que em vingui de gust. I jo, després d’haver llegit un bon grapat de respostes al mateix qüestionari i sense voluntat de repetir-me, decideixo escombrar cap a casa pel nom que compartim i per les estones en […]
porto dies intentant concentrar-me en allò que realment haig de fer amb les meves hores, però no ho aconsegueixo. He llegit un llibre que ni tan sols estava a la bibliografia específica del treball que haig de fer. He passejat pel poble de la mà d’aquell que mai deixa el cotxe, contenta perquè avui sí […]
sempre hi ha un moment en que, a l’hora de mirar aquell passat que vas tancar amb un cop de porta, descobreixes que t’has deixat les claus a l’altre jaqueta… i passes de puntetes pel passadís amb por de fer soroll i despertar les feres adormides pel terra i t’allunyes amb pressa per tal de […]
passen les hores i els dies, ja sabeu, però a vegades tot sembla estar sempre al mateix lloc. Com en aquells moviments de càmera al voltant del protagonista, marejadors, on tot el que l’envolta el succiona en un espiral d’on només se’n salva ell i suposo que després de veure com el món gira sense […]
últimament noto que les paraules se m’escapen i les idees que les acompanyen rellisquen entre elles i es desfan abans d’arribar enlloc. Bé, últimament no. Ja en fa massa, de temps. Recordo que en un dia, llunyà, vaig passejar-me per cases alienes i a cada una d’elles anava deixant algun comentari que, després, llegint-los tots […]
