últimament noto que les paraules se m’escapen i les idees que les acompanyen rellisquen entre elles i es desfan abans d’arribar enlloc. Bé, últimament no. Ja en fa massa, de temps. Recordo que en un dia, llunyà, vaig passejar-me per cases alienes i a cada una d’elles anava deixant algun comentari que, després, llegint-los tots junts, em semblaven molt més interessants que allò que havia escrit a la meva pròpia finestra. I em vaig espantar. Avui tinc la mateixa sensació sense la necessitat d’haver escrit massa comentaris, i em segueix espantant. Perquè ja he fugit massa cops d’aquí sense voler-ho, i perquè hi he retornat sempre…
-
Filed Under
Comments (9)
Les paraules surten soles, sense saber mai ben bé cap a on aniran dirigides… I moltes vegades aquesta direcció no és pas la que busquem nosaltres, o sí, o potser ni tan sols o sabem. Tornar a casa, sempre és bo, saps què hi trobaràs!
No tinguis por, escriu allò que necessitis escriure i allà on el pas et digui que ha de caure la paraula! No busquis raons de perquè en aquest lloc i no a l’altre…
Em segueix agradant llegir-te! Endavant…
doncs no en fugis més!
Carai quin post. A mi hi ha vegades que em passa a la inversa, els comentaris que em fan em semblen més interessants que el que jo he escrit. Segur que aquest no és el cas :), sols era una reflexió. És una diferència entre un bloc personal i un diari, la retroalimentació de contingut per part dels lectors. Els teus enriqueixen els dels altres, m’agrada això.
Doncs a mi m’agrada molt llegir-te :-)
les paraules flueixen soles i expressen el nostre estat d’ànim, tant ets tu en aquest post com en tots els comentaris que ens deixes als nostres blogs!
M’agrada l’article, i m’ha cridat l’atenció, perquè moltes vegades pens que no m’agrada com escric, i que faig el ridícul anant a altres blogs deixant comentaris estúpids.
Precisament de comentaris i posts com els teus vivim els bloggers. Per tant, no et subestimis que sempre hi haurà pitjors que un mateix i sempre monents àlgids on expressar-se amb notorietat
A mi també m’ha passat sovint. I he estat temptat de restar com a simple observador i prou. Però després arribo a la conclusió que aqueta finestra, si és vàlida, és perquè pots dir el que vulguis, quan vulguis, sense cap necessitat de justificar-te i, ni molt menys, competir.
jo tb he tingut aquesta sensació, però la prova irrefutable de q tens alguna cosa a dir són els teus lectors que et deixen comentaris! ;)
i si tens alguna cosa a dir, la inspiració sempre torna!