Author Archives: aina

calma relativa

There is no reason to feel bad But there are many seasons to feel glad, sad, mad It’s just a bunch of feelings that we have to hold But I am here to help you with the load és curiós com tot allò que mirem canvia radicalment depenent de detalls molt simples. Aquests últims dies […]

estat de xoc

era un divendres d’allò més normal, d’aquells que t’aixeques al cap de cinc minuts que soni el despertador, t’arregles, menges alguna cosa i te’n vas a treballar. Normalíssim. El problema arriba quan mentre tu treballes hi ha algú que es dedica a rebentar el pany de la porta de casa teva per entrar, començar a […]

recapitular

dels cinc propòsits d’any nou de l’any passat només n’he complert un, i un altre a mitges. Se’m va acudir la idea (estúpida) d’anotar-los per anar-los recordant i ja s’ha vist que el fet d’apuntar-los a una llibreta atrotinada no serveix de gaire. Però n’he complert un, i d’important. Sí, hi havia jerarquia, sempre n’hi […]

endavant

Me voy a inventar un plan para escapar hacia adelante Ven, ven Sabes que esto es lo único importante Y sabes que no es lo mío suplicarte i, de cop, tot s’il·lumina. Però no aquella llum càlida que t’acarona i fa marxar el fred, no, sinó aquella llum que t’encega i fa que no vegis […]

grisejar

et passes mesos amb rutines que t’esgoten i no et deixen pensar amb claredat. Potser voldries fer una altra cosa, canviar-ne moltes, però els minuts passen ràpid i els dies s’escolen sense poder-hi fer res. I llavors arriben aquells dies de calma on tot s’alenteix i et pots permetre el luxe de seure al sofà […]

què tal

si almenys aquesta pluja em servís per netejar tots els núvols llargs i negres que ara es van filtrant per les parets totes les converses comencen amb un «què tal» i més vegades de les que reconeixerem públicament hi contestem amb una mentida. Un noi de nom estranger em va confessar que ell sempre respon […]

pànic

des de megafonia anuncien la pròxima circulació d’un tren sense parada per la via dos i a mi ja em comencen a suar les mans. Ens diuen que ens mantinguem lluny de l’extrem de l’andana amb aquella veu rogallosa i bilingüe i jo miro cap a l’horitzó per poder veure si ja és més a […]

estranys

En certa manera, semblaven tractar aquell cas sense comptar amb mi. Tot es desenvolupava sense la meva participació. S’hi decidia la meva sort, i ni tan sols em demanaven l’opinió. De tant en tant sentia ganes d’interrompre tothom i de dir: «Però, al cap i a la fi, ¿qui és l’acusat? És important això de […]

estupidesa

Delerós. No estúpid. Es mor de ganes de ser a dins, mirant cap a enfora: totes les persones que s’esclafen el nas contra el vidre d’un aparador poden semblar-ho, d’estúpides. totes les vegades que hem desitjat coses que no teníem hem estat infeliços, però tot i així ho hem seguit fent sempre que n’hem tingut […]

dèries

els agostos serveixen per deixar anar la imaginació i pensar en tot allò que ens agradaria fer algun dia. Llocs diferents on voldríem viure, feines per fer més interessants, viatges imprescindibles, persones millors amb qui compartir-ho. I tot té tants detalls que sembla que ho podrem aconseguir. Tot plegat per la calor i per la […]

css.php