Me voy a inventar un plan para escapar hacia adelante
Ven, ven
Sabes que esto es lo único importante
Y sabes que no es lo mío suplicarte
i, de cop, tot s’il·lumina. Però no aquella llum càlida que t’acarona i fa marxar el fred, no, sinó aquella llum que t’encega i fa que no vegis res del que tens davant… ni darrere. I això és millor perquè ja diuen que les coses més importants se situen al present, just al nostre costat, acompanyant-nos sense veure-les. Ara es fan evidents aquells detalls que abans passaven desapercebuts i que, carai, sembla mentida que no ens n’hàgim adonat abans. I cal aprofitar l’avinentesa, al màxim.
* escoltant Adelante Bonaparte Standstill
Comments (2)
Sí sí, encara que no ens encegui, no podem mirar ni massa endavant ni massa enrere. Es tracta de confiar en el que tenim al costat, encara que de vegades no es vegi. El més important és notar-ho. Si no caiem, és per alguna cosa. I aquesta ha de ser la nostra força.
XeXu, exacte ;)