i sempre la mateixa història, i sempre la mateixa explicació, i sempre les mateixes preguntes, i sempre acabem amb la ment cansada i la vida per viure-la, i sempre amb les mateixes intencions, i sempre preguntant-nos si seran les correctes, i sempre acabem per tirar-les per la borda quan veiem que no estan de part […]
com capses tancades que cada vegada costen més d’obrir, quan ja no recordes ni què hi havies guardat ni el perquè -de la meva tampoc en recordo el color: està folrada amb paper de diari- passo per alt les altres que s’amunteguen al voltant, i em concentro. saps que després de dos vodkes amb taronja […]
vaig desaparèixer i no em vaig trobar a faltar. prova superada, doncs. ara, però, no sé quin ha de ser el següent pas, ni sé quin és el que realment vull … entre el play i l’stop hi ha d’haver el pause, no? Tweet
el dia que vaig disparar una arma apuntava al cap, però la bala va acabar incrustada a l’espatlla. era una nou mil·límetres i jo mateixa la vaig carregar: bales petites i brillants, una darrera de l’altra mentre sostenia la pistola entre les mans recordo que vaig pensar, només un segon, però no recordo en què […]
era hora de dir alguna cosa, una paraula, una frase, una idea, per mísera que sigui però res fa dies que el blanc segueix sent blanc i el negre… bé, ja saps. esperem una mica més? vinga. Tweet
com que els problemes vénen sempre en grup, porucs de ser solitaris, amb els d’avui ja dec portar més de set visionats de la pantalleta blava dels nassos. Windows té un problema, vés tu quina notícia. Quin? Per què? Com? Aquestes sempre són preguntes sense resposta. Però quan la desesperació ja s’estava apoderant de mi […]
Estem malalts. Viatgem per buscar el que podríem trobar a casa si sabéssim viure. Ens enganyem pensant que en una setmana coneixerem tota una cultura i som incapaços d’aprofundir en el nostre esperit. Hauríem de viure més i viatjar menys. recordo quan abans agafar un avió era una experiència quasi impossible d’assolir. Ara s’assembla molt […]
hi ha gent que viu permanentment fugint dels llocs. Sap on és avui, però no té ni idea d’on podrà arribar demà. Ni quant temps s’hi quedarà. Hi ha gent que per molt que se’n vagi lluny sempre els acabo trobant. Podria ser casualitat, podria, però sempre penso que en el fons volen ser trobats. […]
mireu de salvar-vos vós mateix una mica i, si us ofegueu, moriu almenys sabent que nedàveu cap a la platja els dies de vint-i-quatre hores haurien de ser més curts, i tant, així no tindria la sensació que perdo molt el temps. Potser ni d’aquesta manera seria capaç de posar-me les piles, prèviament recarregades. I […]
