hi ha dies en els que l’impossible es fa possible, i l’ordre es trastoca tant que només et queda l’opció de seguir canviant coses, una darrera de l’altre, fins que ja no queda res tal i com era abans… i somrius, encara sense creure-t’ho, amb ganes de comprovar-ho. Tweet
he giravoltat la clau dins del pany per poder obrir la porta. Sortint el carrer he notat el sol de les deu del matí que cremava com el de les quatre de la tarda. Odio l’estiu. Mentre caminava i recordava com es feia pensava en quant de temps feia que no sortia al carrer. Tres […]
vull tornar a saber què és l’estrès sentir el despertador i fer-li cas, anar d’un lloc a l’altre amb presses i sense respirar, haver de fer coses per abans d’ahir, dinar establint un nou record mundial, sentir que mai arribes a temps, no parar per casa ni un moment, arribar a la nit cansada i […]
busco llocs per fugir, tant és si són lluny o a prop d’aquí. Però sembla que estic lligada a aquesta cadira: no puc fer tres passes que ja hi torno a ser. La gent agafa avions, trens o cotxes i fa quilòmetres per arribar més enllà. I jo, jo no puc anar més lluny de […]
com es fa per recordar què és el que volies fer amb la teva vida abans que s’acabés? ho he intentat mirant fotos i revisant llibretes, preguntant a la família i als amics, rebuscant entre els espirals de la memòria. I res. Com podré descobrir el meu camí si no recordo quin vaig escollir? Tweet
hi ha massa vegades que el telèfon sona sense que ningú l’agafi, o que el timbre de la porta no l’escolti ningú, o que tothom es faci el sord sense importar-li si realment només s’escolta per les orelles. Quin fàstic. Per això he decidit perdre, avui, un dels meus cinc sentits… però encara no he […]
he passat bona part del matí esperant que els mobles paressin de donar voltes per l’habitació i tornessin al seu lloc, però l’únic que he aconseguit és caure rodona al terra i no recordar com he arribat a estirar-me dalt d’una llitera. M’agradaria poder explicar la sensació que tinc cada vegada que començo a marejar-me, […]
està bé tenir nits sense raó, també, no? només sentiment … hauria de ser possible Tweet
– … – ho has d’entendre – … – sempre m’has fet costat – … – per què em qüestiones, ara? – … – no pots deixar-me sola! i s’allunyà del seu reflex mentre li donava l’esquena, impotent de no sentir res i d’entendre-ho tot, però, sobretot, de no poder fer-hi res. Tweet
amb vint minuts he pogut mig resoldre els encreuats del diari: només m’han faltat dues a i una d. feia temps que no m’obligava a buscar paraules i a comptar-ne les lletres, però encara recordava com fer-ho. El problema, ja saps, és tenir-les a punt per quan calguin i saber-les utilitzar en el punt just… […]
