mireu de salvar-vos vós mateix una mica i, si us ofegueu,moriu almenys sabent que nedàveu cap a la platja els dies de vint-i-quatre hores haurien de ser més curts, i tant, així no tindria la sensació que perdo molt el temps. Potser ni d'aquesta manera seria capaç de posar-me les piles, prèviament recarregades. I les […]
vaig passar la major part de la diada passejant pel carrer amb la millor companyia possible, i el resultat final va ser de dues roses, tres llibres, cinc coneguts i els peus destrossats. I tot això sense deixar de somriure. Malgrat les poques senyeres que pengen dels balcons, tot s’ha de dir. El dilluns es […]
Sa tristesa dorm en terra, sa tristesa, sa tristesa se despenja com el cel per ses estrelles. I es meu vaixell de terra pesca nit i dia dins es carrers d’una piscina. […] sa tristesa és una música austrohúngara i vermella. podria haver-me escapat, també, aquest cap de setmana, i haver volat amb una mini […]
tres dies poden ser molt llargs si el que necessites és aprofitar-los al màxim. Com un parèntesi ple de frases subordinades. Tres dies transportada sobre quatre rodes descobrint els senyals de trànsit, les rotondes i els noms escapçats dels pobles. Tres dies gaudint de platges de sorra, de pedres, d’algues, de remors relaxants i […]
Don’t, don’t you want me? You know I can’t believe it when I hear that you won’t see me Don’t, don’t you want me? You know I don’t believe you when you say that you don’t need me It’s much too late to find You think you’ve changed your mind You’d better change it back […]
el que ens fa normals és saber que no ho som quan vaig decidir tancar el paraigua encara no havia deixat de ploure. Era aquella pluja fina que sembla que no, però t’acaba deixant moll. Però estava cansada d’haver de lluitar contra el vent per poder mantenir aquell invent estúpid dret i, després de comprovar […]
mirant-me els enllaços que apareixen en aquesta humil finestra he descobert, no sense un esglai, que quasi bé la meitat porten a pàgines desaparegudes, tancades o abandonades la dunna i la seva illa del far en niqmad i el seu consumat declivi la trippy amb les seves ombres i llums en numantinum i la seva […]
en el meu viatge particular de cada matí m’he trobat en dos llocs diferents: un era gris, però clar, l’altre era precís, massa. i després de mirar-me, i veure-m’hi, he seguit com sempre Tweet
les setmanes passen i jo segueixo al mateix lloc. quines coses… com l’ordre de les estacions, que a l’hivern va ser estiu i a la primavera, tardor. crec que avui em posaré el jersei de coll alt i les botes de pluja perquè si es queden més d’un any dins l’armari es confonen: ells no […]
avui he recordat aquelles estones viscudes ja fa anys a l’hort de l’avi, enclavat entre una carretera plena de cotxes i una riera plena d’aigua. En recordo poques coses, però totes em segueixen fascinant. Allò metàl·lic que penjava amb fils de les branques dels arbres, reflectint la llum i fent aquell soroll característic quan xocaven […]
