Estem malalts. Viatgem per buscar el que podríem trobar a casa si sabéssim viure. Ens enganyem pensant que en una setmana coneixerem tota una cultura i som incapaços d’aprofundir en el nostre esperit. Hauríem de viure més i viatjar menys.
recordo quan abans agafar un avió era una experiència quasi impossible d’assolir. Ara s’assembla molt més a agafar el cotxe o el tren o un metro qualsevol. També recordo quan cada vegada que pensava que volia viatjar i sortir lluny ho deia més en el sentit de sortir de mi mateixa que no pas de casa. Suposo que per això marxo poc. O marxo a prop. Quines coses. Sempre tenim tot el que necessitem més a mà del que ens pensem, però mai ho descobrim fins que tornem.
* paraules extretes de l’article del Pep Blay
Comments (3)
tot depèn…
jo m’estim més marxar per curiositat, prop o lluny, que no a cercar alguna cosa que, possiblement, com tu dies, és aquí a prop
la cosa és saber valorar el que tens o busques, ja sigui al costat de casa com a 5000 km. de casa.
(gens d’acord amb l’article del Pep Blay per cert)
suposo que no tothom marxa buscant el mateix no? hi ha gent que marxa fugint d’ella mateixa, gent que marxa buscant-se a ella mateixa i gent que només va en busca de les fotos. tot són maneres de viatjar… segons la que triis, viuràs unes coses o unes altres.
… a mi m’agrada viatjar, moltes vegades aquí a la vora, buscant coses diferents cada vegada, però sense oblidar el que tinc aquí i que fora no trobaré.