en una tarda avorrida vaig veure que al festival de cinema de terror que fa anys que se celebra al poble s’hi sumava un concurs de microrelats de terror i gore. Dit i fet. Vaig començar a escriure i em van sortir quatre històries, de menys de tres-centes trenta-tres paraules, les quals vaig posar a […]
fa temps les nits de dimarts estaven reservades a la poesia visual dels colors en sèrie, i m’hi vaig endinsar tant que quan van demanar col·laboració en forma de fotografies vaig rebuscar per les carpetes digitals i en vaig enviar unes quantes. El programa va acabar, però es va traslladar en una exposició al caixafòrum. […]
amb el fred que em recorre l’espinada i els cabells encara xops recordo aquell cap d’any massa llunyà que vam passar a la muntanya. Era una casa petita amb un passadís llarguíssim. I on l’escalfor de la calefacció sortia del terra. En un moment entre la una i les dues de la matinada ens vam […]
em paro un moment per pensar i m’adono que fa massa dies que no faig res. I de sobte recordo que una amiga em va comentar allò de pintar mandales, que a ella la relaxava i s’hi entretenia. Dit i fet. Ho provo. A casa tothom em mira de manera estranya mentre trio els colors […]
primer vaig crear un bloc, i fins ara, després en vaig fer un altre, només amb fotografies, i també vaig col·laborar en un tercer per poder deixar anar molta ràbia interior. Quan van començar a fallar les estadístiques de bloc.cat em vaig crear un perfil a webstats per poder refer el camí que seguien els […]
de dies horribles n’hi ha tants que fer-ne un recompte ens deixaria encara més per terra. Però ahir va ser el pitjor. Amb diferència. Hi ha tantes coses que no van bé que no sé per on les haig de començar a arreglar. I n’hi ha d’altres que ara ja només es poden llençar a […]
I wake up, it’s a bad dream, no one on my side I was fighting but I just feel too tired to be fighting Guess I’m not the fighting kind aquest matí, després que els fanals s’apaguéssin, he recordat que havia oblidat una data assenyalada. I com que no es fan anys cada dia m’ha […]
recordo els dies en que el resultat d’u més u era dos… ara massa sovint es trastoca en una infinitat de possibilitats que vegades més val no descobrir. Però també té la seva gràcia. És com mirar des d’un altre lloc, com un canvi de perspectiva en que l’esquerra esdevé la dreta i el sostre […]
espero les fotos de l’últim cap de setmana mentre trobo a faltar això de no tenir càmera. I és que quan t’acostumes a les coses després no te les poden prendre. Recorro mentalment els paisatges, enquadrant bé les muntanyes i les onades de la platja, i encara la trobo més a faltar. Torno a pensar […]
a bloc.cat sembla que hi ha f a n t a s m e s, que no ens deixen entrar als nostres blocs i ens en presenten d’aliens … esperarem que aviat s’arregli Tweet
