primer vaig crear un bloc, i fins ara, després en vaig fer un altre, només amb fotografies, i també vaig col·laborar en un tercer per poder deixar anar molta ràbia interior. Quan van començar a fallar les estadístiques de bloc.cat em vaig crear un perfil a webstats per poder refer el camí que seguien els que entraven per aquí. Per no ampliar els enllaços i estar sempre al dia vaig entrar a bloglines. En un rampell vaig sol·licitar una llicència de creative commons. L’avorriment va propiciar el naixement del meu twitter. I una invitació em va portar fins a last.fm després de veure que podria ser útil. Estic convençuda que no tinc ni la meitat de coses que molta gent, però també em sembla que ja són massa.
-
Filed Under
Comments (6)
Doncs Déu n’hi do, però és que quan entres en aquest espiral, és difícil sortir-ne, i mica en mica es va fent grossa la bola d’aplicacions i planes web en les que participes o que et fan servei. Pensa-hi d’aquí un temps i veuràs que tens moltes més cosetes que a dia d’avui.
je je jo tinc bloc, fotolog, fotos a flickr, perfil de lastfm… del q no estic gaire al dia es d’aixo de twitter…. vaig a tafanejar el teu a veure!
L’important és que tinguis tot el que necessitis…
Al final queda la paraula, potser també les imatges, i les històries interiors i exteriors que expliquen. La resta és per anar fent:-)
Ostres, aina, sí que tens eines, sí. Jo he fet molt poques incursions en aquest tema: dos blocs. I encara m’atabalo. Però reconec que si tingués més temps, també provaria coses noves… ;)
Quina sort, doncs,tenir tant de temps!!
Salutte!