a la feina es veu que els divendres pleguem a les dues, per poder assaborir el començament del cap de setmana a partir de les tres de la tarda. I va realment bé. Sobretot tenint en compte que aquesta setmana el dilluns va caure en dimecres. L’ideal seria tenir aquest mateix divendres durant tota la […]
arribo a casa deixant un rastre de petjades des de la porta fins al balcó. Em trec les sabates i descobreixo els mitjons molls, com la meitat dels pantalons. M’acull l’escalfor i em deixo acaronar des del sofà. Un dia llarg s’ha acabat, però no el mal de cap, de coll, d’ossos. L’únic bo de […]
el que realment m’agrada saber és que durant l’any seguirem obrint regals. Et trobes amb aquells missatges curts al mòbil que et diuen hola o bon dia i fan que tot comenci millor. Et mostren somriures d’orella a orella que se’t contagien i al final els riures ocupen tota l’habitació. T’acompanyen a fer cafès que […]
em vaig passar mitja hora llarga intentant desxifrar un trencaclosques de coloraines i formes estranyes. Havies d’eliminar totes les figures, deia, i no tenia ni idea de per on començar. Provava diverses tàctiques, estudiava les jugades, hi pensava molt abans de fer cap moviment. Res. Un joc tan estúpid i tan difícil de resoldre. Fins […]
hi ha èpoques en les que t’enganxes a una cançó i no hi ha manera de poder-ne escoltar cap altra. O a tot un disc d’onze pistes. Ahir a la nit vaig haver d’escoltar-la per enèsima vegada abans de poder conciliar el son. I he dormit profundament. Avui, encenent el reproductor de música de l’ordinador, […]
a les quatre de la tarda m’he topat amb un aprenent de Rocky que escalava per els escales amb la caputxa del jersei posada, esbufegant, i només anava pel tercer pis. A l’arribar a baix he vist que estava tot ple de gent amb carpetes negres i grogues esperant els ascensors, pisos parells a la […]
fa només un minut tenia un nus a la gola que he hagut d’estrènyer per no manifestar-lo. Hi ha coses que més val callar abans que ja no es puguin oblidar. Ara, però, tot queda més lluny i menys important. L’únic en què penso és sortir per la porta i no tornar-hi a entrar, trepitjar […]
aquella espera al mig del passadís d’una facultat que no ha estat mai la meva em va fer resseguir les parets amb els ulls i llegir-me tots els anuncis del taulell de suro. Eren tots de cursos, festes, es lloguen habitacions i es busquen becaris. Però a mi el que més em va interessar va […]
cerco allò que se m’ha quedat enmig d’enlloc i no aconsegueixo trobar-ho. Potser mai no ha existit. I és que, a vegades, trobem a faltar coses que ni tan sols hem experimentat. Qui sap si d’això no se n’hauria de dir d’una altra manera. Jo, de moment, només puc dir que ho conec. Tweet
