em paro un moment per pensar i m’adono que fa massa dies que no faig res. I de sobte recordo que una amiga em va comentar allò de pintar mandales, que a ella la relaxava i s’hi entretenia. Dit i fet. Ho provo. A casa tothom em mira de manera estranya mentre trio els colors i escampo els plastidecor sobre la taula. Però al cap de deu minuts ja els tinc a tots al voltant discutint quin seria el color més adequat per cada part del dibuix. Qui ho havia de dir que pintar calmés i unís les famílies.
-
Filed Under
Comments (4)
Es precios!!! Els colors els trobo acertadissims, sobretot els que composen la roda de moli del mig jejeje. Fins ara lindi!!
La familia que juga unida es manté unida. Qui ho anava a dir… Potser has trobat la formula ideal per entretenir-se aquelles avorrides tardes de diumenge ;-)
Molt bonica, sí!
jo no en tinc paciència, sempre he sigut molt nerviós en això i volia tindre’l avabat de pintar de seguida, jejeje, però és una bina manera de passar els diumenges a la tarda :) … no puc vore el dibuix , almenys ara mateix no ix :(
Ma iaia també pinta mandales!!