Alguien dijo haber leído que el miedo a la muerte en su forma más espantosa era el que experimentaban los recién nacidos. Era la sensación de pánico al ser arrojados fuera de su planeta, del útero materno, hacia el vacío insondable del espacio exterior. en molts dies de pluja trobes a faltar aquelles botes d’aigua […]
fer cues d’hores per aconseguir que algú estampi el seu nom en un full és una cosa que he entés més aviat poc a la vida. Com això de fer-te fotos amb cantants suats després d’un concert, actors de festa en una nit de dijous o presentadors de tele passejant pel carrer. I això no […]
quan trigues tres hores a recórrer una línia sencera de tren tens temps per pensar. Mires per la finestra, també, i llegeixes, d’acord, però penses més. La llàstima és que, a mi, l’únic que em venia a la ment era el final d’episodi d’una sèrie sobre la vida d’un superheroi abans que es fes periodista, […]
Sorrow drips into your heart through a pinhole just like a faucet that leaks and there is comfort in the sound But while you debate half empty or half full it slowly rises, your love is gonna drown l’ordre que establim en les nostres vides és el just i necessari per tal de no haver […]
les coses que són odioses et persegueixen sempre, és la seva naturalesa. Per això no paro de veure coloms per tot arreu. Em fa fàstic veure’ls menjar, barallar-se per un tros de pa que una àvia sense criteri els hi llença al mig de la vorera. Em fa fàstic veure’ls beure, aigua de bassal, de […]
¿És que no n’hi ha prou que hagi marxat el cos perquè a més hagi de fer fora les seves coses? les hores poden passar lentes o encallar-se perillosament a qualsevol cantonada del rellotge, però tenim la certesa que sempre que mirem les busques ja haurem fet tard. Són les regles del joc. I et […]
Es mejor que te juzguen doce a que te entierren seis hi ha dies bons, dies dolents i dies que no et diuen res. Potser avui és un d’aquests últims. Hi ha dies en els que et sents més com en Joe, forçat sense saber-ho a seguir un camí que acaba per convertir-se en malson, […]
el soroll de les portes de ferro reixades que es tanquen per després poder-ne obrir d’altres. Tanqueu la M1. Obriu la M2. Un soroll continu. Em va recordar a Los Otros, però aquí no hi ha fantasmes, només ànimes. Les mirades al clatell dels vigilants, vestits de blau i un walkie a la butxaca, i […]
tanca la tele, agafa la novel·la que té a mitges des de fa una setmana, busca el punt i comença a llegir. Al cap de cinc minuts s’adona que, com cada vegada que s’hi posa aquests últims dies, no es fixa en res del que llegeix em sembla que envejo aquella gent que, només escoltant […]
planetas, fluidos, objetos, personas. Todo lo que existe, colabora a cada instante para que cada planeta, cada fluido, cada objeto y cada persona tienda al equilibrio gravitatorio, al cero absoluto de la suma de fuerzas. Cuando una moto te arrolla y sales por los aires, en ese instante rompes esa inercia cósmica, y constituyes la […]
