sobre la taula de l’habitació s’hi apleguen tantes coses que sembla un microcosmos. I dels macos. Tinc la sensació de no haver-la buidat mai, de no saber què hi ha més enllà del que es pot veure en un primer cop d’ull, de no poder intuir el perquè de tanta acumulació. Només hi reconec el […]
I arriba un dia que sa vida és un teatre que se diu felicitat, primavera i trinaranjus amb qui més has estimat, te regal sa meva vida i sense tu ja no me val. a finals del noranta-nou em cartejava amb una noia, adolescent com jo i amb el mateix nom, que vivia a un […]
vaig arribar a casa a les dues de la matinada i no em vaig posar al llit fins les tres. Coses del canvi horari. Aquest matí m’he llevat a les onze, però no n’he estat del tot segura fins que he recorregut d’altres rellotges i m’ho han confirmat. Com quan he rebut un missatge al […]
pensi que la vida és efímera i no se’n preocupi gaire estimar determinades coses és tan fàcil com odiar-les. I les dues opcions acostumen a tenir les mateixes poques raonables justificacions. Potser per això més val no esforçar-s’hi gaire i fer sempre el que es cregui més convenient. Per això ara no em quedaré asseguda […]
D´on vens, on vas, qui ets i qui seràs? aquesta nit m´ho he preguntat. I és que d´aquí no vull marxar m´agrada més que el més enllà. fa tants anys que formen part de mi mateixa que sembla que no en marxaran mai. Suposo que per això ahir vaig gaudir-ne les dues hores en […]
camines cada dia pels mateixos carrers, sempre hi ha les mateixes rajoles sota els teus peus i tu sempre vas mirant-les. Fins que un dia t’adones de la dona que estén la roba al balcó de l’edifici del davant de la feina, i és llavors quan comences a descobrir coses que fins ahir ignoraves. Com […]
mentre teclejava les idees per un nou informe a la feina em va arribar un mail des de la taula del costat amb un enllaç. Un que ara no recordo. Just en el moment en què l’obria em vaig recordar d’un fet que havia viscut en forma de somni i s’assemblava molt al que en […]
Potser no hi ha res per explicar i tot sigui ple de baules de la cadena d’interesos que ens ajunta a tots. L’espectador, la pantalla del televisor com un mirall. T’hi veus reflectit quan s’apaga, a poc a poc. els plans per una tarda de divendres s’esbaeixen amb una trucada telefònica. Mai no hi ha […]
una carta de la universitat m’avisa que ja tinc un títol per recollir. Una immensa cartolina amb el meu nom estampat i un munt de filigranes. Bé. Una trucada m’avisa que ja puc passar a buscar el sobre amb el meu sou d’un dia fent de vigilant d’una exposició. O, el que és el mateix, […]
algú s’hauria de plantejar per què la majoria d’entrades noves dels blocs de bloc.cat són per anunciar que marxen a una altra banda… i per què jo, que he trigat tot el dia a poder entrar, dedico el meu temps a fer aquesta entrada i no a dissenyar-me una nova casa a vés a saber […]
