m i t j a n i t

les coses que són odioses et persegueixen sempre, és la seva naturalesa. Per això no paro de veure coloms per tot arreu. Em fa fàstic veure’ls menjar, barallar-se per un tros de pa que una àvia sense criteri els hi llença al mig de la vorera. Em fa fàstic veure’ls beure, aigua de bassal, de clavaguera, de font propietat de gossos, putrefacta. Em fa fàstic veure com s’intenten aparellar i com allunyen els adversaris, amb aquells crits guturals i aquelles estarrufades i aquell coll llarg i ample. Clar que sempre hi ha coses que fan que tot sigui més suportable. Com trobar-ne d’estesos a terra amb el cap obert i pensar que, com a mínim, ja n’hi ha un menys. Visca.

Tweet