la xarxa és tan gran i immensa que sempre hi trobes sorpreses. Gent que fa anys que ni veus ni hi parles es monten un xiringuito al mig de la dispersió i et troben fent tan sols dos clics aleatoris. Impressionant. I llavors comences converses surrealistes a través dels seus monòlegs per poder conèixer què […]
els avis parlen del passat en blanc i negre i no s’atreveixen a parlar del futur. Nosaltres, que a vegades som més conscients del que ells es pensen, visitem el seu passat gris a través d’àlbums polsosos. Llegim les anotacions amb aquelles lletres rodones i estilitzades i sempre preguntem el mateix. Volem saber el qui, […]
mentre ens remullàvem en aigua salada i ens assecàvem els banyadors al sol ens han sobrevolat vint-i-nou avions. Quasi els podíem comptar les finestres. Passaven un darrere l’altre, com si circulessin per una carretera d’un sol carril, amb les seves ales esteses i els seus llums pampalluguejant. Hem mirat de tocar-los amb les mans, però […]
vaig estar a punt de llençar un pot de vidre i evitar-li una segona vida com a pot de les conserves de l’àvia. Però ho vaig poder evitar segons abans de la catàstrofe quan un grill va començar a cantar estrepitosament des de dins del contenidor verd. A l’allunyar-me de l’iglú fet de plàstic callava. […]
perdo el temps buscant paraules sense cap significat que em donen punts inexistents. Vigilo persones anònimes amb vides grises que les exposen a tot color acompanyades de textos superflus. I amb tot això intento oblidar les llagues que m’han crescut a la boca xuclant pastilles amb gust de llimona mentre els llavis se m’esquerden. N’estiro […]
ahir vaig rebre una postal de sardenya, amb les seves aigües cristal·lines, les seves illes i els seus vaixells esportius. La vaig deixar sobre la taula, on ja n’hi havia una que em mostrava diferents racons d’amsterdam i una altra amb el famós quadre de münch que em recorda que algú ha visitat oslo. I […]
la millor manera de passar un diumenge és passar-lo acompanyada. Encara que això signifiqui dormir només cinc hores i mitja. Ni el viatge d’una hora amb tren es fa pesat. Un dia amb sol, sorra i sal. I les converses, els somiures, les complicitats i les propostes. Oblidant que és diumenge. Tweet
amb tres hores de viatge per autopista n’hi ha prou per considerar que aquest any també hem tingut vacances. Dos dies caminant per carrers estrets, muralles i torres de castell. Fent veure que érem en un altre temps. Degustant creps i formatges i xupa-xups artesanals. Maleïnt l’horrible invent francès dels lavabos públics i el preu […]
diuen que l’estiu és l’alegre, el dels festivals, dels sopars a la fresca, de les sangries i les cerveses, de les torrades, el dels amics i els coneguts, de les confessions, el de la platja i el sol, el de les excursions amb motxilla, el de les fires i les festes majors, el millor de […]
Así que es por eso por lo que escribo. Porque la mayoría de las veces la vida no es divertida hasta que uno la revive. La mayoría de las veces no se puede ni aguantar. un escriu pel mateix motiu que llegeix llibres, mira pel·lícules, escolta música i dorm la migdiada. Pel mateix que fa […]
