perdo el temps buscant paraules sense cap significat que em donen punts inexistents. Vigilo persones anònimes amb vides grises que les exposen a tot color acompanyades de textos superflus. I amb tot això intento oblidar les llagues que m’han crescut a la boca xuclant pastilles amb gust de llimona mentre els llavis se m’esquerden. N’estiro les pells mortes i me n’enduc de vives. És llavors quan paro, de tot, tanco els ulls, i dormo.
-
Filed Under
Comments (2)
la vida és un seguit de llagues que hem d’aprendre a curar, i també de somriures
Aquest és el més pur estil m i t j a n i t que recordo als principis de llegir-te. Dius tant amb tan poc, que algunes coses se m’escapen. D’altres no. I si dormir soluciona alguna cosa, dormim doncs.