Así que es por eso por lo que escribo. Porque la mayoría de las veces la vida
no es divertida hasta que uno la revive. La mayoría de las veces no se puede ni aguantar.
un escriu pel mateix motiu que llegeix llibres, mira pel·lícules, escolta música i dorm la migdiada. Pel mateix que fa fotografies, va a recitals de poesia i col·lecciona xapes d’ampolles de cervesa d’importació. Exactament pel mateix que aquell que visita museus, va a veure el futbol als estadis i recorre el món amb una motxilla penjada a l’esquena. I per això es publiquen blocs, fotoblocs, myspaces, facebooks i es twitteja amb un mateix fins a l’infinit. I punt.
* llegint Error humano Chuck Palahniuk
Comments (3)
«oitantquesí»!
;***
És d’aquelles vegades que m’agradaria poder dir que algú s’equivoca, però no puc. Suposo que és el nostre ego el que hem d’alimentar, i ho fem com podem. Serà que virtualment podem ser algú, mentre que a la vida real molts cops som pràcticament invisibles?
I és per això mateix que jo escric. I també faig fotografies. I escolto música. I faig la migdiada.
Tens tota la raó.