aquest any potser ja està massa descolorida, però segueix orgullosa penjada del balcó. És l’única de l’edifici, una entre quaranta-vuit balcons, però té un parell de veïnes que la saluden davant seu. I prou. Aquest any està acompanyada per una mena de germana petita, tota cofoia i amb els colors vius, és la seva primera vegada. Les dues saben que estan ben soles, en aquest barri, i que a l’altra banda del poble hi ha un desaprensiu que en penja una de només tres franges. Per això reclamen ser hissades també a mitjans d’octubre, i no seré jo qui els hi negui.
Comments (3)
Molt llestes!
I valentes, també!
un petó!
Visca Catalunya!!
Al meu edifici no hi ha 48 balcons, però la meva també està soleta, i no en veu tantes com m’agradaria des de la seva posició.
Quan estava a Barcelona sempre la posava jo i mai la treia ;) Fins que els meus pares no remugaven suficient no feia per treure-la. Ara, des de l’exili… doncs no la puc penjar, no sigui que m’esbatussin però visc la Diada per dintre, en la intimitat. Bona diada!