des d’ahir

ja no recordo què fèiem quan no existia google, però avui pensava en el dia en que em vaig apuntar la seva adreça a l’agenda per primera vegada sense saber escriure-ho bé. La memòria té coses sorprenents. Perquè des d’aquest pensament he anat saltant i m’han vingut al cap persones, classes, dies, sensacions i moments que ni tan sols em disposava a recordar. Fins que he tancat aquesta mena de torrent malenconiós altra vegada al lloc que li correspon. Sinó, no podríem fer que el temps seguís avançant. No?

Post a comment | Trackback URI

Comments (3)

  1. Jesús M. Tibau wrote::

    cal saber dosificar els records amb precisió d’equilibrista

    Dilluns, octubre 20, 2008 at 20:13 #
  2. XeXu wrote::

    Va dona, quines coses de dir! Sense Google? Això no ha passat mai, Google ha existit sempre, com vols que visquéssim sense ell si no?

    Jo recordo algunes de les meves primeres experiències amb el correu electrònic i eren força lamentables. Sort que tot s’aprèn.

    Dilluns, octubre 20, 2008 at 20:43 #
  3. elur wrote::

    És sorprenent a vegades quan pensant en una sola cosa i ben concreta, la ment acaba siguent una cascada de records… a vegades costa això de tornar-los a endreçar.
    un petonàs, maca!

    Dilluns, octubre 20, 2008 at 22:42 #
css.php