m i t j a n i t

obres un ull mentre el tic-tac del rellotge et recorda que encara no s’ha quedat sense piles. El mires i intentes recordar si avui és d’aquells dies en que et pots tornar a girar tapant-te amb els llençols o si valdria més calçar-se les sabatilles i entrar a la dutxa. Òbviament esculls la primera opció, però no per massa estona. Al posar el primer peu a terra ja ets conscient que és diumenge (uf! penses, i ho tornes a pensar quan passes per casa de’n Chat una estona més tard).

fas una volta per aquesta comunitat de veïns del ciberespai i t’adones que hi ha alguna cosa que no va a l’hora: una suspensió cautelar dels tops catapingueros, un article que declara ben fort que ha estat un acte de censura implacable, un munt de comentaris-trampa anònims que no ho són tant per diverses cases d’amics on es fa propaganda d’aquesta, es veu, declaració de manipulació catapinguera, i d’altres pàgines que declaren una guerra, un boicot, i vés a saber què més. Tot això embolicat amb un munt d’altres coses que s’han anat vist d’uns dies ençà, que de boniques en tenien ben poc, si se’m permet l’atreviment.

i m’he espantat. Perquè avui és diumenge, i ells ja són de per sí cruels i abominables, i no els hi fa falta que la gent els acompanyi en aquesta cruel desvariació. Perquè t’adones que això que en diuen blogosfera no és massa diferent de l’esfera terrestre de tota la vida, la que es dividia sempre amb divisions inútils que no feien més que separar-se encara més de l’únic que els podia arribar a unir. I doncs, hem de seguir fent com en els millors programes de la dita teleporqueria o podem intentar saltar aquesta part de la història i centrar-nos en la següent, esperant i fent que sigui millor que la que ens ocupa?

jo, per si de cas, em declaro en vaga. Ni que sigui perquè és diumenge…

Tweet