ahir a la nit vaig sortir de casa per retrobar-me en un bar ple de fum i de cerveses i fer petar la xerrada, com un divendres qualsevol. Però abans de marxar de casa el meu pare em recorda la tradició familiar quan el veig pel mig del menjador amb la senyera (cada any menys groga i amb el vermell més apagat), o sigui que em dirigeixo al balcó per ajudar-lo a penjar-la. Me la miro, i vull que quedi bé, simètrica, sense bonys ni res per l’estil. I després aixeco la mirada als mils de balcons que m’envolten. Res. Buits. Com sempre, vaja. Quan surto de casa no paro de mirar els balcons, i ben pocs la llueixen, i de ben segur que ben pocs la lluiran. Però jo, com cada any, la penjaré al balcó de casa meva, procurant que la de l’any vinent tingui els colors ben vius; potser, si destaca més els veïns s’animen, encara que només sigui per alegrar-nos la vista amb tants negres com sembla que portem a sobre.
* que gaudiu de la diada de Sant Jordi, i que entre llibres i roses també us recordeu del drac ;)
Comments (7)
Veus? A casa mai hem tingut la costum de penjar-la… però avui hi hem posat flors ;)
Hi ha qui la senyera, la du penjada a dins…!
Aquí a casa fa molt de vent. Un dia la vaig penjar i se’n va anar volant… De vegades penso on devia anar a parar, on és ara, què deu fer, què deu pensar… si és més feliç enllà de les muntanyes i els camps…
Ui. Ja paro…
Una rosa, una senyera, una abraçada i un cuita d’aquests negres que duem a sobre, aina, amb sucre, mel i una pluja de pinyons…
venim del nord, venim del sud..i ala sud també pengem la nostra senyera, la de tots, encar que de vegades si és al rpimer pis potser que a la nit ens desperte una flamerada ;) però contra la inquisició sempre tindrem la pluja de la història i de les paraules per apagar el foc.
Bon dia de Sant Jordi des del sud :)
jo no l’he penjada encara, perquè avui la duré a sobre i la lluiré amb molt de goig al fantàstic concert del palau Sant Jordi entre bons i vells amics! se’m posa la pell de gallina quan veig com onejen tan glorioses senyeres de tots tamanys als balcons d’un barri cada cop menys català… feliç sant jordi! una groga roseta! ;)
ah…. estoooooo….. no se no se.. pero supongo que sí.
ala, besos
Quina alegria! Per fi trobe algú que se’n recorda del Drac, pobret, sembre incomprés i menyspreat…
Salutacions, aina. I una rosa a la mitjanit
@>—-
ai ai ai que arribo tarda ;)
Espero que passessis un bon dia i no esmentes que segur que alguna rosa cauria en les teves mans.
Seguim amb la protesta: Que canviïn la tradició, llibre per a les noies ja! ;)