hi ha nits que no s’haurien de fondre, com hi ha dies que més val que no comencin. sortir a les vuit i no tornar fins les cinc. sopar, parlar, riure, beure i ballar. i sentir tot allò que creies perdut entre dies laborables rutinaris… Tweet
m’hi torno a trobar al bell mig, en recordo les sensacions que em va provocar aquest estiu mentre el travessàvem, en noto l’olor i els sons. M’hi quedo. No sé fins quan, però tampoc importa… Tweet
ahir em vaig adormir pensant en quins serien els meus propòsits per la nova temporada que necessito començar de manera imminent: no pensar tant dir en veu alta les coses que penso dir-les, si pot ser, davant de persones reals que ho puguin rebatre treballar més, encara que sigui per evitar pensar i parlar més […]
es mira les cartelleres del cinema i li vénen ganes de deixar de fer el poc que fa i asseure’s a qualsevol sala per oblidar-se del seu món. Però li fa mandra haver d’agafar trens i metros per evadir-se i prefereix fer viatges mentals a través dels seus pensaments, a vegades desviats i esbiaixats, des […]
com coses tan simples com esborrar la memòria d’un telèfon mòbil es poden convertir en moments tan dolorosos… recordar aquelles paraules que algun dia et van dedicar, llegir allò que no volies sentir, saber en quin dia del calendari el temps s’hauria d’haver parat per sempre, tenir presents persones que fa temps que van desaparèixer […]
vius els dies de la mateixa manera des de fa tants anys que ja no et preguntes com fer-ho. Les normes que vas escriure estan clares i esdevenen peces invisibles que encaixen a la perfecció amb el dia a dia. Res no es belluga, els fonaments ni es noten, les parets segueixen verticals i estables. […]
aquell dia tenia tantes coses a dir que no hi havia manera que les paraules poguessin sortir ordenades… i és clar, ningú va entendre res del que deia… vaig haver d’esperar-me, fins que recobrés la serenor, per tal que les paraules tinguessin temps de posar-se en fila i anar sortint una darrera l’altra. Però jo […]
avui m’he tornat a llevar d’hora, avui s’han acabat, definitivament, les vacances nadalenques avui he vist sortir el sol mentre em posava els mitjons avui ha vingut la pluja, encara que minsa, a mullar-me quan ja m’havia menjat el paraigua de xocolata que sempre em deixen els reis mags però l’avui s’acaba, i anar-hi anant… […]
aquells moments en els que sembla que tot anirà més malament són els millors per trobar-se i deixar en pausa la baixada… perquè sempre s’està a temps de deixar-se caure, però cal precisió i paciència per escalar determinades muntanyes. Així és com ens hem reunit per sopar i hem posat les coses al lloc que […]
a vegades creus que si mires enrera tot et farà més mal: veuries aquella gent que ja no hi és, i aquells que ja no et veuen, aquells amb qui ja has deixat de compartir, els que mai van ser-hi del tot, aquells que només tenen un número de telèfon que mai marques, els que […]
